Dr. Javier López-Galiacho
Javier López-Galiacho, professor titular de Dret Civil de la Universitat Rey Juan Carlos, director de Compliment i Sostenibilitat de Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), president de l’Associació d’Amics dels Teatres Històrics d’Espanya i del Fòrum Mazzantini i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), repassa la història de la responsabilitat social corporativa al llarg de les dues últimes dècades en un reportatge publicat pel portal especialitzat Corresponsables el passat 1 d’agost. L’expert aborda un període paral·lel al seu lideratge en aquesta matèria en una de les grans empreses espanyoles, destacant la importància que ha cobrat aquest àmbit en la relació de les empreses amb la societat, així com a la seva estratègia i, per tant, als seus resultats. “Vivim un temps de certa aturada o cansament… però avui dia el veritable substantiu és la sostenibilitat, no l’àmbit financer”, assenyala a l’arrencada de les seves reflexions.
“Jo vaig arribar a FCC el 2004, tot i que la direcció de Responsabilitat Corporativa com se la va anomenar en un primer moment es va crear el 2005 dependent de Secretaria General. Realment vaig ser un fitxatge del món universitari, perquè l’RSC llavors només es treballava a les universitats a través de les càtedres empresarials i una encara no es començava a parlar-ne a les escoles de negoci. Llavors hi havia un gran desconeixement de la matèria. Recordo que alguna secretària m’anunciava al seu cap com el director de responsabilitat civil d’FCC. Una tarda vaig entrar al despatx del secretari general, Felipe García, amb qui afortunadament encara treballo, i vam dissenyar un full de ruta que vam anar complint amb enorme il·lusió col·locant FCC com a empresa de referència el món de la responsabilitat corporativa. FCC és un grup que si el que planteges, ho fas amb criteri, mètode i es veu el retorn, t’ajuden i t’impulsen”, inicia l’acadèmic la seva narració fent la vista enrere.
En aquest punt, López-Galiacho recorda el seu discurs d’ingrés en la RAEU, on ja abordava la ràpida transformació de la responsabilitat social corporativa assenyalant que el món de l’empresa ha passat dels comptes al que fa poc es consideraven “contes”. “En general, l’RSC a Espanya es veia com una cosa de ‘contes’. Quelcom purament voluntari que no generava negoci. Vivíem encara d’aquella màxima que l’única responsabilitat d’una empresa era generar valor i dividend per a l’accionista. Totes les altres coses, es deien, eren contes. Però ja es començava a parlar de compte mediambiental, de la necessitat de pràctiques ètiques empresarials”, recorda l’expert. Per al director de Compliment i Sostenibilitat d’FCC, la transformació en aquest camp ha vingut fortament impulsada per la societat i la seva ràpida conscienciació en matèria mediambiental, la qual cosa ha impulsat importants iniciatives legislatives que han resultat clau per a les actuals polítiques empresarials.
L’expert conclou la seva reflexió aconsellant a les noves generacions de professionals interessats a l’RSC que es formin transversalment en totes les matèries que integren la sostenibilitat, des de l’àmbit jurídic, al social o laboral, i que estiguin convençut de la seva importància a l’avenç de les empreses a la societat del segle XXI. “El veritable i únic substantiu és la sostenibilitat a seques, que és transversal i, com a tal, dinàmica, afectant a tots els àmbits de l’empresa i no focalitzada només al resultat econòmic. Crec que la sostenibilitat o l’RSC és la consciència de l’empresa per citar-se amb la societat. És el seu propòsit social. La seva legitimació moral en la ciutadania. I algú ha de construir aquest relat més enllà de l’àmbit financer. Girem el timó cap a un capitalisme conscient”, finalitza.
López-Galiacho ha estat director del Col·legi Major San Pablo de Madrid i secretari general i cap de la divisió de Dret de la Fundació Cisneros de la Universitat Complutense de Madrid i va ser director del Màster Oficial d’Accés a l’Advocacia de la Facultat de Dret de la Universitat CEU San Pablo, centre del qual també va ser patró. Atresora un dilatat compromís amb la cultura, i a més d’investigador, escriptor i columnista en diversos mitjans de comunicació és autor de diversos llibres i d’una llarga llista de treballs de recerca al camp del dret civil, bon govern corporatiu, fundacions i sostenibilitat i ètica empresarial. El passat 31 de maig va ser reconegut com a Fill Predilecte de Castella-la Manxa pel Consell de Govern de la Junta de Castella-la Manxa per la seva destacada tasca docent i empresarial i el seu ferm compromís amb la cultura i el patrimoni, com la seva iniciativa per a la preservació del Teatre Circo d’Albacete, un espai emblemàtic de les arts escèniques.
