Sr. Antoni Garrell
Antoni Garrell, president d’HM Hospitales i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), reflexiona sobre el futur de l’enginyeria i el paper que ha de jugar a la sobirania tecnològica i industrial d’Europa als articles “El futur de l’enginyeria: la formació és l’adequada?” i “Europa sí tiene capacidad para lograr la soberanía tecnológica”, publicats, respectivament, a la publicació digital Fulls d’Enginyeria, editada per Enginyers de Catalunya, Col·legi i Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, i a Crónica Global, suplement del diari digital El Español, els passats 19 i 22 de gener.
A Fulls d’Enginyeria, l’expert parteix de les conclusions ja exposades a la seva última obra, “La segona revolució digital: una nova era per a la humanitat” (Marge books), de recent aparició, per explicar que els reptes que enfronta la professió d’enginyeria en un context de canvis tecnològics accelerats, impulsats especialment per la intel·ligència artificial, és la necessitat dels professionals d’assumir capacitats més avançades per dissenyar i optimitzar sistemes industrials complexos i liderar projectes integrant sostenibilitat i seguretat prenent decisions basades a l’anàlisi de dades.
El text subratlla que aquesta transformació no es limitarà a aquells que s’acaben de graduar, sinó que també exigirà una formació contínua per a enginyers en exercici, ja que la sostenibilitat, la descarbonització, les energies renovables, els processos industrials nets i l’economia circular cobraran cada vegada més pes. Així mateix, es preveu que la feina en enginyeria es desenvolupi en equips multidisciplinaris que incloguin economistes, sociòlegs, dissenyadors i experts legals, utilitzant simuladors, models predictius basats en intel·ligència artificial, bessons digitals i entorns connectats (IoT). En aquest sentit, l’autor critica que els currículums formatius actuals no responen totalment a aquestes necessitats emergents i això podria provocar un dèficit de professionals preparats per als desafiaments tecnològics i socials de les pròximes dècades.
Per la seva part, a Crónica Global, l’acadèmic defensa que al context econòmic i geopolític actual es fa necessari reforçar propostes orientades a reduir les dependències externes estratègiques, prioritzar la producció i les compres locals, reorientar els ajuts públics cap a projectes que incrementin la productivitat, impulsar un mix energètic propi i facilitar la recapitalització empresarial i l’accés al crèdit productiu. “Fa uns dies, arran del meu article titulat ‘Europa necesita recuperar su industria: no es un eslogan, es una necesidad estructural’, amb uns companys de l’associació El País de Demà vam organitzar una trobada per debatre sobre la necessària sobirania tecnològica i sobre el fet que la Unió Europea es troba en un moment decisiu. La combinació de tensions geopolítiques i la seva elevada dependència tecnològica externa conformen una dualitat que ha posat sobre la taula una evidència inqüestionable: la sobirania tecnològica ja no és una opció, sinó una necessitat estratègica”, arrenca la seva reflexió.
Per a l’acadèmic, la prioritat s’ha de situar en impulsar la innovació, valoritzar els avenços científics, focalitzar la inversió en àmbits estratègics i estimular el creixement econòmic. Un canvi d’enfocament qe s’ha de basar en instruments adequats i coherents, tals com una política industrial activa, mecanismes de compra pública innovadora, instruments financers orientats a l’escalat industrial i una utilització més estratègica dels fons europeus. “Tot això exigeix polítiques orientades a vertebrar i reforçar el sistema productiu, mitjançant una simbiosi real i estable entre la indústria, els centres de recerca i les universitats. Només així serà possible posar en relleu les capacitats existents i donar suport decididament a la indústria, l’únic sector capaç de transformar el progrés científic i tecnològic en PIB, ocupació de qualitat i benestar social”, afirma.
Garrell és enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya, màster en Gestió i Administració i estudis de doctorat en Sistemes de Suport a la Presa de Decisió. Especialista en innovació i economia del coneixement, ha desenvolupat una àmplia trajectòria professional tant a l’àmbit de la tecnologia computacional com en la gestió organitzacional i estratègica i ha ocupat diversos càrrecs executius a empreses com ara Arthur Andersen, La Caixa, la Fundació Universitat i Tecnologia la Salle i la Fundació de Disseny Tèxtil. Des del 2021 presideix HM Hospitales. Ha format part de diversos consells d’administració i d’assessorament d’empreses i ha ocupat càrrecs institucionals, com el de president del Cercle per al Coneixement i del Consell Executiu de la Fundació Universitat Ramon Llull.
A l’àmbit acadèmic ha donat classes i conferències en universitats internacionals i és autor de més de 850 articles sobre temes tècnics, econòmics i d’opinió i és autor o coautor d’una desena de monografies sobre tecnologia digital, multimèdia i indústria. Va ser, així mateix, fundador de la revista tecnològica “INPUT”. Els seus últims dos llibres són “La industria 4.0 en la sociedad digital” (2019) y “Productos y servicios inteligentes y sostenibles” (2021). Garrell va ingressar a la Reial Corporació el passat 20 de novembre amb el discurs “La segona revolució digital: l’economia digital i la intel·ligència artificial ens estan conduint a una nova era de la humanitat?”, en el que va reflexionar sobre els profunds canvis que està generant la transició cap a una era digital disruptiva, destacant tant les oportunitats com els desafiaments que això implica en vista dels efectes de revolucions anteriors de caràcter transformador.
