Mariàngela Vilallonga, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va presidir el relleu de la degana de la Institució de les Lletres Catalanes, Isabel-Clara Simó, per Margarida Aritzeta durant un acte que es va celebrar el passat 14 de març a Palau Marc de Barcelona, ​​seu de la Conselleria de Cultura. L’esdeveniment va tenir lloc tot just una setmana abans que Vilallonga prengués possessió com a consellera en substitució de Laura Borràs.

L’acadèmica va incidir en un episodi amb el qual va voler definir el coratge i la iniciativa de Simó: la posada en marxa de la revista literària “Canigó” en ple franquisme. I per això va recuperar un article de Maria Àngels Anglada publicat al diari “El9Nou” el 1987 sota el títol “Una alcoiana intrèpida”. “Ho és, innegablement, Isabel-Clara Simó. Calia coratge per impulsar, durant el franquisme, la revista ‘Canigó’,  que ella va fer amb dedicació exemplar al costat del seu marit, el figuerenc Xavier Dalfó. No calia menys per continuar-la a l’època de la transició i de la democràcia, tractant-se d’una revista vigorosament independent per a qualsevol institució de govern, convergent o socialista. Finalment, l’ofec econòmic va acabar amb ‘Canigó’. Des de llavors, Isabel havia escrit diversos llibres de narrativa, entre els quals destaca ‘És quan dormo que hi veig clar’ i l’excel·lent novel·la ‘Júlia’. Ara sorprèn els lectors que l’esperaven amb una biografia novel·lada de mossèn Cinto, del nostre Jacint Verdaguer. De la revista ‘Canigó’ a l’autor del poema ‘Canigó'”, va llegir la ressenya.

“El coratge no ha abandonat mai a Isabel-Clara Simó, ni la coherència tampoc -va continuar Vilallonga-. Ha estat i és una acèrrima defensora de la terra, de la llengua catalana, dels Països Catalans, els drets de les dones, de les llibertats individuals i col·lectives, de la política d’esquerres… Una dona compromesa que sempre diu el que pensa, que sempre es mulla, que no passa de puntetes, valent , lúcida, irònica. Isabel-Clara Simó, estem molt orgullosos de tu. Trobarem a faltar les teves consideracions sense embuts a les reunions de la Institució. Llarga vida a la nostra degana!”.