Josep Ignasi Saranyana, professor emèrit de la Universitat de Navarra, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia d’Història i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar en el Congrés Internacional “A los 40 años de la III Conferencia General del Episcopado Latinoamericano de Puebla”, que es va celebrar a la Ciutat del Vaticà entre els passats 2 i 4 d’octubre. Una cita organitzada per la Pontifícia Comissió per a Amèrica Llatina i pel Pontifici Comitè de Ciències Històriques per commemorar la històrica trobada que va convocar Pau VI i va inaugurar Joan Pau II el 1979.

Al congrés van participar una vintena de ponents del Vaticà, Itàlia, Anglaterra, Espanya, Mèxic, Perú, Xile, Argentina, Uruguai i Brasil. Entre ells, l’acadèmic de la RAED, que va intervenir amb la ponència “Del Documento de Trabajo a las Conclusiones de Puebla”, on aprofundeix en la fase de preparació dels documents que es van debatre en aquella Conferència General. La trobada, a més, va abordar temes com l’actualitat dels Drets Humans, els problemes socials, econòmics i polítics que pateix el continent i els seus reptes demogràfics.

El Papa Francesc va voler rebre els ponents en audiència especial, va conversar amb cadascun d’ells i va pronunciar una important al·locució, destacant la transcendència del Congrés i de la commemoració. La Conferència de Puebla va tenir lloc en plena expansió de la teologia de l’alliberament, iniciada el 1971 per Gustavo Gutiérrez, Ignacio Ellacuría i Leonardo Boff sota els efectes de la Revolució del 1958, amb el seu característic neofreudianisme i el seu marxisme de rostre humà.

A Puebla van participar 356 delegats enfront dels 249 previstos inicialment, dels quals 221 eren bisbes. L’entorn va resultar molt conflictiu, però els resultats de la Conferència General de l’Episcopat Llatinoamericà van ser altament positius. A la cita es van acreditar més periodistes que al Concili Vaticà II, la qual cosa demostra l’expectació mediàtica que va despertar.