Dra. Teresa Freixes
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de Citizens Pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va concedir al diari “El Mundo” una entrevista que es va publicar a la seva edició del passat 24 de febrer en què alerta sobre la influència del secessionisme en la política espanyola, que considera superior a la dels anys del procés. Per a l’acadèmica, l’aclamada desjudicialització del procés independentista només pot suposar “saltar-se la llei fent desaparèixer delictes com ara la sedició”. Aquesta situació, a més, pot posar Espanya en dubte seriosament davant els tribunals europeus.
“D’una banda, es fa arribar a les institucions europees que Espanya respecta l’Estat de Dret, i en general això és així; però per altra banda, es canvien les lleis amb uns efectes que distorsionen allò que s’entén per Estat de Dret a la dogmàtica constitucional. D’altra banda, hi ha un problema molt difícil de solucionar políticament per una qüestió jurídica: la distribució que tenim d’escons per circumscripcions a les eleccions catalanes fa que el vot a les zones que poden ser més secessionistes -les rurals- valgui més del doble que el vot a les zones més neutrals o decididament constitucionalistes. Així, tot aquest temps, amb 1/3 del cens electoral el secessionisme ha obtingut una majoria absoluta al Parlament de Catalunya. Quan s’adopta l’Estatut del 2006, aquest sistema es blinda i per canviar-lo cal que ho aprovin 2/3 del Parlament. ¿Com es pot blindar per 2/3 un repartiment electoral? Als Estats Units això va ser declarat anticonstitucional i es van haver de canviar les lleis electorals”, reflexiona Freixes.
La vicepresidenta de la RAED aborda també el problema del bilingüisme a l’escola catalana, l’incompliment reiterat de sentències que obliguen a aplicar-la efectivament, la renovació del Tribunal Constitucional i l’homologació pendent de l’elecció dels membres del Consell General del Poder Judicial, el govern dels jutges, a la normativa europea, o el debat feminista, amb la llei coneguda com del “només sí que és sí” com a element paradigmàtic d’un Govern que, al seu entendre, legisla amb fins partidistes, en aquest cas sense ni tan sols prendre en consideració els informes dels experts alertant sobre les mesures que ha acabat tenint la llei: 646 rebaixes de penes i 65 excarceracions d’acusats per delictes sexuals. “És un dels problemes de legislar per ideologia i no tenint en compte les institucions jurídiques que s’estan regulant, com que la llei penal és retroactiva. La llei va ser aprovada amb informes que n’alertaven. Hi ha una irresponsabilitat brutal per part dels que l’han posat en marxa. Que diguin que els jutges són fatxes… Crec que ja som una mica més grans per intentar enganyar-nos d’aquesta manera”, assenyala.
Per acabar, explica la seva experiència personal per defensar la legalitat enmig de la batalla política del sobiranisme. “He rebut amenaces, tergiversacions sobre què dius… Si estàs en contra del secessionisme… Per dir que els fets de l’any 17 van ser un cop d’Estat, anatema! Però és el que va ser: segons la definició de Kelsen: substituir un règim constitucional per un altre sense seguir els procediments legalment establerts. Si tu dius això, has de ser apartat del tot, et converteixes en un proscrit a la teva pròpia terra. I això, bé… és dolorós, perquè les conseqüències a vegades no són només per a tu, sinó també per a la teva família. A més, hi ha una altra circumstància: ETA va matar un germà meu”, conclou.
