Francisco González Redondo, professor d’Història de la Ciència a la Facultat d’Educació de la Universitat Complutense de Madrid i col·laborador de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar el passat 30 de setembre a les XVI Jornades sobre el Camp de Concentració d’Albatera, que es van celebrar al Centre Sociocultural de l’Ajuntament de Sant Isidre (Alacant) sota el títol genèric “La ciencia y la Segunda República”, amb la ponència “La edad de plata de la ciencia española. Del desastre del 98 a la convergencia europea durante la República”. L’activitat va estar organitzada per la Coordinadora d’Associacions per la Memòria Històrica de la Província d’Alacant en col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Isidre i va comptar amb la participació d’investigadors de la història d’Espanya i diversos testimonis dels qui van viure l’exili, la persecució i els camps de concentració i extermini. Les jornades van incloure una marxa al camp de concentració d’Albatera.
En la seva intervenció, González Redondo va recuperar les figures dels dos únics catedràtics d’universitat espanyols que ja exercien durant la República i que van poder ser rehabilitats després del franquisme: Francisco Giral i Augusto Pérez-Vitoria, l’experiència dels quals és el germen dels estudis i monografies que el ponent ha escrit sobre la considerada edat de plata de la ciència espanyola, emmarcada al primer terç del segle XX, entre les generacions del 98, del 14 i del 27, i articulada al voltant de la Institució Lliure d’Ensenyament. Un moment en què, com va explicar González Redondo, la ciència espanyola va anar finalment al retrobament d’Europa després de tres segles de regressió i en què van començar a tenir cabuda tant les dones com les classes populars.
Al costat de González Redondo, el catedràtic de Química Física i professor emèrit de la Universitat de Granada Pedro Luis Mateo Alarcón va presentar el treball “La química en la República: del centro a la periferia”, en tant que els experts Roque Hidalgo Álvarez i Francisco Cánovas Sánchez van disertar, respectivament, sobre “Físicos al servicio del pueblo” i “La política de fomento de la ciencia en la Segunda República”. Així mateix, l’escriptora Lola Alemany va presentar la seva obra “De color de amapola”, un homenatge i reconeixement a les Brigades Internacionals que van lluitar per la salvaguarda de la República. Les sessions es van completar amb la celebració de quatre taules rodones i els testimonis.
La presentació de les jornades va anar a càrrec de la coordinadora general de Coordinadora d’Associacions per la Memòria Històrica de la Província d’Alacant, Alicia Crevillén González, i l’alcalde de Sant Isidre, Manuel Gil Gómez Cases. En paral·lel a l’agenda d’actes es va desenvolupar la Fira del Llibre de la Memòria, on les diferents associacions, agrupacions culturals, polítiques i col·lectius, així com editorials i llibreries van disposar d’un espai per mostrar els seus treballs i publicacions. També el grup de teatre Jesús Carnicer del Museu Didàctic i Interactiu de Ciències va representar l’obra “Las pioneras y Miguel”, una ruta teatralitzada protagonitzada per la filòsofa Hipàtia, l’arquitecta Matilde Ucelay, la neuropsiquiatra María Luisa Herreros i la farmacèutica María Teresa Toral, unides al poeta Miguel Hernández.