Dr. Ángel Baldomero Espina
Ángel Baldomero Espina, doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació i professor d’Antropologia Social de la Universitat de Salamanca, va ingressar com a acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) durant una solemne sessió que es va celebrar a la Sala d’Actes de Foment del Treball, seu de la Reial Corporació, el 18 de desembre passat. L’acte es va poder seguir tant de manera presencial com en streaming a través del canal de YouTube de la RAED, on es pot visionar. El recipiendari va llegir el discurs d’ingrés “La antropología de Iberoamérica: pasado y presente”. Li va respondre l’acadèmic de número Joaquim Gironella, en nom de l’acadèmic emèrit Ángel Aguirre, el qual no va poder estar present a l’acte.
President de la Societat Espanyola d’Antropologia Aplicada, el recipiendari va resumir els seus amplis estudis sobre antropologia esbossant un estudi sociocultural i comparatiu dels pobles de la Península Ibèrica i d’Iberoamèrica, citant alguns dels seus símbols, festes i mites més destacats per traçar una ruta de trobades i desacords. Espina va resumir l’evolució de l’antropologia iberoamericana des de la consideració del primer indigenisme a l’antropologia moderna, amb l’estudi dels anomenats indigenisme republicà i el neoindigenisme i les postures actuals, per definir les cultures i identitats indígenes, criolles i afroamericanes, tradició ibèrica a Amèrica i les identitats iberoamericanes fruit del mestissatge. Per entrar al detall, l’expert va posar exemples interculturals concrets de sincronisme, com ara les figures mítiques d’origen profà i religiós i les seves festivitats.
“S’afirma a la majoria dels tractats i manuals de l’especialitat antropològica que aquesta va començar de manera científica al segle XIX amb l’eclosió de l’evolucionisme, primer biològic i després cultural. Concretament, es data l’inici de l’antropologia moderna el 1859, quan es publica, per Charles Darwin, ‘L’origen de les espècies’. Posteriorment, amb aquest mateix paradigma evolucionista, es publiquen les obres dels primers anomenats ja antropòlegs: Lewis Henry Morgan, Edward Burnett Tylor, James George Frazer, entre d’altres. Això pot tenir certa lògica, però de cap manera pot significar que abans de la data indicada no hi hagués moltes obres que consideraríem avui d’antropologia, ni tampoc que hi hagués abundants escriptors que, anomenats de diverses maneres, ens deixessin llibres d’alt interès antropològic cultural. I precisament en la conformació d’aquesta branca del saber, el continent americà serà decisiu i d’extraordinària importància”, va destacar Espina, fent valdre l’excel·lent model antropològic de la regió.
El nou acadèmic va acabar definint els mecanismes d’evolució de la identitat cultural iberoamericana que ell mateix ha articulat al llarg de la seva trajectòria científica, resumits en el procés de sobredeterminació, transignificació, mimetització, politització, turistificació i mercantilització. “Aquests mecanismes, que mai no hem vist d’aquesta manera formulats en la literatura sobre la identitat i que hem anat perfilant al llarg dels anys, a posteriori de moltes etnografies iberoamericanes, pensem que donen explicació certa de com es formen, com evolucionen i com actuen els símbols implicats en les nostres cultures i identitats transatlàntiques i demostren la complexa, íntima i transcendent existència d’una relació forta entre aquestes”, va concloure.
Investigador adscrit a l’Institut Universitari d’Iberoamèrica, Espina és director del Programa de Doctorat Interuniversitari en Antropologia d’Iberoamèrica i del màster oficial adaptat a l’Espai Europeu d’Educació Superior en la mateixa especialitat. És director acadèmic de múltiples investigacions, publicacions de llibres, congressos internacionals, tesis doctorals i xarxes internacionals universitàries, en tots els casos en relació als estudis antropològics de les cultures d’Espanya, Portugal i Iberoamèrica. Ha impartit docència de postgrau com a professor convidat a més de trenta-cinc universitats i entre els seus llibres sobresurten “Freud y Lévi-Strauss” i “Manual de Antropología cultural”, pels quals ha rebut diversos premis acadèmics. És director de la “Revista Euroamericana de Antropología”.
