Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta del col·lectiu Citizens pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), protagonitza dues entrevistes publicades pel portal especialitzat Confilegal el passat 7 de novembre i per “Món Jurídic”, la revista de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, al seu número 249, corresponent al període octubre-novembre del 2023. A totes dues publicacions, l’experta constitucionalista defensa l’Estat de dret i la Constitució i es mostra crítica la negociació entre el Govern de Pedro Sánchez i les formacions sobiranistes d’una llei d’Amnistia per raons de governabilitat, en línia amb les tesis que ha defensat des que va transcendir aquesta negociació en vigílies de la investidura.
A Confilegal, la vicepresidenta de la RAED apel·la a la declaració pública subscrita per 300 juristes contra la proposició d’una llei d’Amnistia respecte als delictes comesos mitjançant la declaració unilateral d’independència de Catalunya pels partits sobiranistes, i assenyala que negociar amb aquestes forces per una simple qüestió d’aritmètica política per formar Govern suposa complicitat amb els seus delictes. “Negociar amb delinqüents la seva pròpia impunitat ens aproxima al Far West més que als nostres socis europeus. Ens estem lliscant per un pendent molt perillós. Tots els estats regulen als seus codis penals els delictes contra l’ordre constitucional. Una conducta equivalent al que ha estat el delicte de sedició en la major part de codis penals està tipificada com d’alta traïció, amb penes molt elevades o fins i tot, amb presó permanent. La rebaixa en el delicte de malversació és al punt de mira de la Comissió Europea, ja que segons com s’apliqui infringeix directament la normativa anticorrupció europea”, considera Freixes.
Per a l’experta, amb aquestes negociacions, el Govern se situa al camí que van emprendre governs populistes com els de Polònia o Hongria, durament advertits des de les Institucions europees. “La UE ha de prendre consciència que el problema no és un problema de política interna, limitat a una confrontació entre polítics. Quan la societat civil, quan juristes prestigiosos, quan la millor intel·lectualitat d’un país considera que no és factible canviar el model juridicoconstitucional, posant en perill els principis constitucionals i els valors de la UE, facilitant la delinqüència política i fent possible que una part del territori d’un Estat pugui segregar-se subjugant la major part de la seva ciutadania, Europa ha d’enviar un missatge clar, com ha fet amb Polònia, Hongria, Eslovàquia o amb Romania”, afegeix.
Freixes acaba aquesta entrevista amb un missatge d’esperança gràcies a la iniciativa que ha pres la societat civil espanyola en aquest tema. “Si vam resistir a la dictadura franquista (ja en quedem pocs actualment, per meres raons biològiques) resistirem a aquesta injusta situació. Perquè l’injust és que pretenguin governar-nos sense respecte de l’Estat de dret, no que l’Estat de dret miri cap a una altra banda per afavorir la delinqüència política”, conclou.
D’altra banda, a “Món Jurídic”, l’acadèmica manté un cara a cara sobre la mateixa matèria amb el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona Joan Lluís Pérez Francesch. “No hi ha cap punt de similitud entre la llei d’Amnistia del 1977, que va facilitar la transició de la dictadura a la democràcia, amb la proposició de llei actual, que la fonamentació no és altra que la necessitat de comptar amb els vots de Junts per a la investidura de Pedro Sánchez com a president. El fet que els autors de la llei pretenguin que pot afavorir la convivència ciutadana és una fal·làcia, ja que la proposta no compta amb un suport important de la societat catalana i espanyola; més aviat al contrari, les posicions en contra de bona part de la societat civil, de totes les associacions de jutges i fiscal, de bona part de col·legis d’advocats d’Espanya, procuradors, funcionaris… fins i tot la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, consideren que no hi ha cap justificació o fonamentació de la proposició de llei en una convivència que la mateixa llei posa en perill”, explica Freixes.
La presidència de Citizens pro Europe incideix que l’amnistia desborda els indicadors de democràcia que des de la Comissió i el Parlament europeus, d’una banda, i de la Comissió de Venècia, de l’altra, s’han establert per analitzar l’estat de salut de l’Estat de dret a la UE i els seus estats membre. Així mateix, insisteix en l’anticonstitucionalitat d’aquesta llei malgrat que la Constitució no faci referència explícita a l’amnistia. “Que la Constitució no digui res d’amnistia no vol dir que, en no prohibir-la expressament, l’autoritzi. En aquest sentit, cal recordar que, en el constitucionalisme modern nascut de les revolucions anglesa, americana i francesa, són els particulars els que poden fer tot allò que la llei no els prohibeix (tenint en compte el conjunt de l’ordenament jurídic), mentre que els poders públics estan subjectes al principi d’atribució, que significa que només poden fer allò que la llei els atribueix. Fer una interpretació extensiva de l’article 62.1 transgredeix el principi general de les democràcies liberals, sobretot si aquesta extensió de capacitat legislativa té lloc contra la voluntat expressa del legislador constituent”, conclou.
