Maria Àngels Calvo
Catedràtica de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona; acadèmica de número de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i acadèmica de número i vice-presidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
José Ramón Calvo
Acadèmic de número i president de l’Institut de Relacions Internacionals de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED). Assessor estratègic del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació
Albert Bosch
Catedràtic de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, president de la Societat Espanyola de Virologia i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Mateo Valero
Director del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) i acadèmic d’honor electe de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Núria Montserrat
Investigadora de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (Icrea) i de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya i acadèmica de número electa de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Maria Àngels Calvo, catedràtica de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), i José Ramón Calvo, acadèmic de número i president de l’Institut de relacions Internacionals de la RAED, van liderar i van moderar el passat 26 de gener el debat “Los retos de la ciencia en España: de la vacuna al chip”, que va comptar amb la participació de Pedro Duque, ministre de Ciència i Innovació; Luis Enjuanes, director del Laboratori de Coronavirus del Centre Nacional de Biotecnologia; Albert Bosch, catedràtic de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, president de la Societat Espanyola de Virologia i acadèmic de número de la RAED; Mateo Valero, director del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació i acadèmic d’honor electe de la RAED; Núria Montserrat, investigadora de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (Icrea) i de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya i acadèmica de número electa de la RAED, i María José Esteban, catedràtica de Tecnologia Farmacèutica de la Universitat de Santiago de Compostel·la.
El debat es va celebrar en format de webinar des del Palau Macaya de l’Obra Social La Caixa i va ser retransmès per streaming a través dels canals de l’Acadèmia i de la Fundació Pro Reial Acadèmia de Doctors, co-organitzadora d’un esdeveniment que també va comptar amb la col·laboració de l’ONG My Planet First, el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i la Fundació La Caixa. El debat es pot visionar al canal de YouTube de la Fundació, i a la pàgina web de l’esdeveniment.
D’esquerra a dreta: Dr. José Ramón Calvo, Dr. Albert Bosch, Dra. Núria Montserrat, Dr. Mateo Valero i Dra. M. Àngels Calvo
Pedro Duque es va congratular pel nivell d’un acte que, va afirmar, demostra el gran nivell que ha assolit la recerca a Espanya. “Creiem que cal difondre no només que tenim vacuna gràcies a la ciència, sinó que tenim vacuna gràcies a sistemes científics en els quals es van invertir durant dècades importants quantitats de diners, que és el que ha donat peu a que hi hagi tot el substrat necessari per crear la vacuna”, va assenyalar el ministre de Ciència i Innovació. Tot i així, va ser autocrític i va reconèixer que la recerca a Espanya ha anat perdent de manera efectiva en finançament, tot i que va prometre un esforç per part de Govern.
“Hi ha un dèficit específic que hem de resoldre i suposa la precarietat de la carrera científica a Espanya. Per descomptat, això està relacionat amb la dificultat que hi ha hagut durant una dècada sencera per obtenir finançament i contractar més gent. Hi ha un pressupost nou on la inversió en ciència i innovació ha augmentat per arribar al valor més gran que mai hi ha hagut a la història. Aquest any tenim per a això 3.200 milions d’euros, fet que suposa un augment del 60% respecte a l’any passat i, per tant, el pla més important és fer-los servir bé. Entre altres coses reforçarem els centres integrants en l’Institut de Salut Carles III, com el Centre d’Epidemiologia i Microbiologia, i afrontar les mancances que hem vist”, va afirmar.
Luis Enjuanes va explicar els tres projectes de vacunes contra la Covid-19 que es desenvolupen a centres adscrits al Consell Superior d’Investigacions Científiques. La primera a comercialitzar-se serà una elaborada mitjançant un replicó d’ARN de virus. “Es deriva d’un virus on hem eliminat gens que ho fan perillós i s’amplifica entre 1.000 i 10.000 vegades, el que la fa superior en potencial d’immunització a les vacunes que ja s’administren de Pfizer o Moderna“, va explicar. María José Alonso, per la seva banda, va oferir algun detall sobre el projecte que lidera des de la Universitat de Santiago de Compostel·la per al desenvolupament d’una vacuna fonamentada en l’ARN missatger, termoestable i d’administració nasal. “Tenim grans expectatives”, va avançar.
Per la seva banda, Albert Bosch va explicar els avantatges del mètode de detecció del coronavirus SARS-CoV-2, causant de la Covid-19, a les aigües residuals per anticipar la seva presència fins a 40 dies abans de la seva aparició simptomatològica en persones contagiades i va explicar algun detall sobre el controvertit anunci de presència de aquest virus en una mostra corresponent a març del 2019 a Barcelona. “Provenia de la depuradora que recull les aigües de la Fira de Barcelona i coincidia amb la celebració del Mobile World Congress“, va explicar.
Núria Monserrat va explicar l’adaptació de la seva línia d’investigació sobre el desenvolupament de organoides mitjançant cèl·lules mare a la incidència de la Covid-19 sobre determinats teixits i va explicar els primers micro ronyons pels quals el seu projecte va ser internacionalment reconegut ara s’han afegit organoides de cor i estómac. Mateo Valero va girar el focus cap a la computació, va destacar el seu valor estratègic a la Unió Europea en un moment en què la tecnologia dels processadors s’està desenvolupant de forma accelerada a la Xina i altres països asiàtics i, pel que fa al coronavirus, va destacar la importància que pot jugar el Barcelona Supercomputing Center en l’anàlisi de les dades sobre la pandèmia a tots els nivells.
Maria Àngels Calvo i José Ramón Calvo van concloure el debat amb una reflexió sobre la necessitat de potenciar la recerca, amb la necessitat d’un bon finançament públic i la seva obertura a el sector privat, explorar les múltiples possibilitats que ofereix una visió pluridisciplinar centrada en un mateix focus i, fonamentalment, desenvolupar una política de divulgació rigorosa que faci arribar a la ciutadania una informació veraç.
