Abad Aureli M. Escarré i san Josemaría Escrivá de Balaguer
Josep Ignasi Saranyana, professor emèrit de la Universitat de Navarra, membre “in carica” del Pontifici Comitè de Ciències Històriques i acadèmic emèrit de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica el treball “Epistolario abad Aureli M. Escarré – san Josemaría Escrivá de Balaguer con algunas cartas relacionadas (1941-1966)”, publicat al volum 16 d’“Studia et Documenta. Rivista dell’Istituto Storico Sant Josemaría Escrivá”, corresponent a l’any 2022. Sarantana signa l’article juntament amb el recentment desaparegut sacerdot i historiador Enric Moliné.
L’estudi recull, documenta i comenta l’intercanvi epistolar que van mantenir l’abat de Montserrat i l’aleshores prelat i impulsor de l’Opus Dei des de la seva residència a Roma. També es publiquen d’altres cartes relacionades i inèdites que il·lustren el context entre el 1941 i el 1966, any de la renúncia de l’abat i del seu retorn a Barcelona després del seu exili a Itàlia per divergències amb el règim de Francisco Franco. Les cartes són un reflex fidel dels moments que va viure l’Església espanyola durant la postguerra i la gradual obertura de la dictadura.
Dr. Josep Ignasi Saranyana
“La transcripció d’aquests 129 documents ha tingut un llarg recorregut. La idea de recollir i anotar aquest epistolari deu molt a la iniciativa del pare Josep de C. Laplana, qui, amb motiu del centenari de Josemaría Escrivá i de la seva canonització, que van coincidir el mateix any, el 2002, va avançar una visió panoràmica de l’intercanvi epistolar entre Escrivá i Escarré, que es conserva a Montserrat. Va continuar els treballs, ampliant la perspectiva, l’historiador Jaume Aurell i Cardona, catedràtic de la Universitat de Navarra, que dugué a terme una acurada transcripció de les fonts conservades tant a Montserrat com a Roma. Al cap dels anys, a l’hivern i la primavera del 2011, va reprendre el projecte l’historiador Enric Moliné i Coll, qui després d’ordenar cronològicament el material transcrit per Aurell i començar a anotar-ho va sol·licitar la meva col·laboració”, explica l’acadèmic la gestació del treball a la seva introducció.
Saranyana divideix l’epistolari en tres períodes. El primer el situa entre els anys 1941 i 1943 i reflecteix les dificultats que va patir l’Opus Dei a Barcelona, quan amb prou feines comptava amb mitja dotzena de membres, destacant que els protagonistes de les missives no van tenir ocasió de conèixer-se en persona fins aquell mateix 1943. El segon període l’ubica entre principis de març del 1943 i fins a la primavera del 1949 i aborda la voluntat d’abat per recuperar l’antiga condició de l’abadia i la propietat de la muntanya sagrada i les primeres ordenacions de sacerdots de l’Obra. L’últim període, per fi, cobreix des del mes de març del 1949 fins al mes de gener del 1966 i conforma un conjunt on s’aprecia que el fundador està completament dedicat a l’expansió de l’Obra i a la seva organització institucional.
