Josep Ignasi Saranyana, professor emèrit de la Universitat de Navarra, membre “in carica” del Pontifici Comitè de Ciències Històriques i acadèmic emèrit de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica el treball “La teología protestante de entreguerras”, publicat a l’obra “Opere et veritate. Homenaje al profesor Ángel Luis González”, editada a Pamplona l’any 2018 després de la desaparició d’aquest reconegut filòsof i catedràtic de la Universitat de Màlaga i la Universitat de Navarra. En la presentació d’aquest treball, vinculat a l’historicisme i l’existencialisme transcendental de Martin Heidegger, l’acadèmic recorda que l’homenatjat sempre es va mostrar molt interessat per l’evolució filosòfica i la teologia de la primera meitat del segle XX.
L’estudi és un succint, però documentat recorregut per les figures que al llarg d’aquest convuls període del pensament occidental van debatre sobre la teologia protestant en relació amb els postulats de la postmodernitat i la contemporaneïtat. Començant pel teòleg luterà alemany Adolf von Harnack i l’impacte que va tenir el seu opuscle “Das Wesen des Christentums” (L’essència del cristianisme), editat el 1900 i que aviat va ser respost pels teòlegs Romano Guardini, Karl Adam i Michael Schmaus des de la perspectiva catòlica.
Dr. Josep Ignasi Saranyana
Saranyana prossegueix amb d’altres com ara Rudolf Karl Bultmann, considerada la figura més destacada de la primera meitat del segle XX a l’àmbit de l’exegesi protestant, i un pont entre el pensament de filòsofs de la talla de Martin Heidegger, que va referir la seva obra, i el danès Søren Kierkegaard. A partir d’aquí rememora la trajectòria i l’obra del teòleg suís Karl Barth i la Wortgottes Theologie, que entronca amb el mètode tradicional de Sant Anselm de Canterbury i el seu conegut argument ontològic.
L’acadèmic conclou apuntant les figures del pastor protestant i teòleg luterà Dietrich Bonhoeffer, nascut a la Breslàvia alemanya, avui Wroclaw polonesa, reconegut per la seva resistència al règim nazi, cosa que el va portar a morir en un camp de concentració. Assenyalant, a més, que va realitzar pràctiques pastorals a Barcelona com a vicari de la comunitat luterana de parla alemanya. “Amb Bonhoeffer, el cicle va quedar tancat, com també el món d’entreguerres. La teologia liberal protestant havia arribat a la seva màxima expressió amb Rudolf Bultmann, i l’intent de combatre-la des de dins, per dir-ho així, iniciat amb Bart i continuat amb Bonhoeffer, no va aconseguir el seu objectiu”, assenyala Saranyana.
L’estudi conclou amb dues figures més d’aquesta teologia renovadora del protestantisme: David Friedrich Strauss i Paul Tillich, considerat el teòleg de proclamar una fe sense Déu assumida, una fe sense religió o un Crist sense cristianisme.
