Dra. Teresa Freixes
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organització internacional Citizens pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va oferir el 27 de novembre passat la ponència “La tensión entre política y derecho” en un webinar organitzat per l’Associació Estudiants del Món que va estar moderat per la pedagoga Pilar Barriendos, qui va mantenir una llarga conversa amb la ponent. L’experta jurista va reflexionar sobre la tensió que, segons ell, està posant en perill l’Estat de dret a Espanya a causa del continu intent de deslegitimació del poder judicial des del Govern i els representants polítics.
“Hi ha una clara tensió entre dret i política, en aquests últims anys i en el marc de l’anomenat procés ha estat a l’ordre del dia, ja que es va convertir en una mena de mantra que la justícia no podia interferir en les decisions polítiques. El fet, però, ve de més enrere perquè des de la primera dècada del segle XXI es va començar a qüestionar la transició i l’actual model de l’Estat de dret que vam construir entre tots, que per mi ha estat l’avenç més gran que ha aconseguit la humanitat”, va iniciar la vicepresidenta de la RAED la seva intervenció. Freixes va recordar que la Constitució del 1978 va ser fruit d’un gran acord que va cristal·litzar en un consens d’ampli espectre que ha portat a Espanya la seva època més gran de progrés econòmic i social.
L’experta va explicar que després de l’aprovació de la Carta Magna i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, des de sectors nacionalistes ja es va començar a treballar, amb deslleialtat a aquests textos, a favor de la ruptura, amb l’elaboració de documents com el “Programa 2000” redactat per un partit que va venir afavorint la governabilitat a Espanya i van governar durant diverses legislatures a Catalunya com era Convergència i Unió. “Una constant dels que no creuen en la democràcia participativa i en l’Estat de dret que ens va salvar de l’arbitrarietat i creuen que la política ha de sobrepassar el dret han vist que la justícia hi ha intervingut, i això no ho poden tolerar. Tota la seva política de comunicació es basa a desacreditar el poder judicial i a retallar funcions dels tribunals des de la política.
Freixes va assenyalar que les institucions europees s’han mostrat molt crítica amb aquest tipus d’actituds que des de la política i el poder executiu limiten els drets dels ciutadans i les garanties jurídiques. “Els atacs al poder judicial són atacs molt profunds a la democràcia, sobretot quan arriben des de persones que estan governant i fan dubtar el ciutadà de la justícia. En una societat, a més, en què no es forma els ciutadans des del coneixement i la crítica de les institucions. I això ens porta a la facilitat amb què des del populisme, s’aconsegueixen modular l’opinió pública”, va considerar. En aquesta línia, l’experta va denunciar la creació d’organismes polítics paral·lels als establerts legalment en què es prenen decisions des de l’aritmètica parlamentària i els acords partidistes en lloc des de l’interès ciutadà.
Freixes va destacar el paper de la Unió Europea, especialment per a la recuperació econòmica de la pandèmia, tot i que va lamentar el paper del Govern en la seva gestió, ja que avui dia el 80% dels fons Next Generation a Espanya no s’han executat. “Europa haurà d’investigar què ha passat i depurar les responsabilitats que consideri”, va afirmar. La sessió va concloure amb una sessió de preguntes dels assistents que va abordar aspectes d’actualitat com ara la reforma constitucional, els models de govern al si de la Unió Europea o les sancions europees per l’incompliment de normes i criteris comuns.
