Mateo Valero
Director del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) i acadèmic d’honor electe de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED).
Reportatge publicat pel diari “El Mundo” el 9 de gener del 2022
Dr. Mateo Valero
Mateo Valero, director del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació i acadèmic d’honor electe de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona en un ampli reportatge publicat pel diari “El Mundo” en la seva edició del passat 9 de gener sobre els reptes que afronta la supercomputació en un context de recuperació econòmica com el que deixa la pandèmia, que a més ha posat de manifest moltes de les mancances de les actuals estructures polítiques, econòmiques i socials, per a les quals els superordinadors també tenen una resposta. Àmbits com la salut, la transició energètica i la crisi climàtica estan cridats a evolucionar amb el suport de la simulació informàtica.
“Estem promocionant que Europa pugui desenvolupar supercomputadors amb maquinari europeu. És l’únic camí que tenim si volem ser independents en l’àmbit de la supercomputació”, assenyala Valero endinsant-se en allò que ja ningú no dubta que és un sector estratègic i fonamental per al desenvolupament present i futur. L’acadèmic explica que al món només la taiwanesa Taiwan Semiconductor Manufacturing Company i la coreana Samsung tenen avui dia capacitat per fabricar-los i recorda que, així com Europa ha sabut posar en marxa iniciatives tecnològiques i industrials conjuntes com ara Airbus o Galileo, ha de ser capaç d’aconseguir-ho també en l’àmbit de la supercomputació, perquè muntar una fàbrica de xips té un cost estimat d’uns 20.000 milions d’euros, cosa no inassequible per a un sol país.
Sobre la crisi climàtica, l’acadèmic destaca el paper de la supercomputació a l’anàlisi del canvi climàtic o l’estudi de la qualitat de l’aire a les grans ciutats. Una investigació basada en el Big Data que consisteix a introduir gran quantitat de dades perquè amb la seva capacitat de càlcul i la intel·ligència artificial la supercomputació faci prediccions o un model global del clima. Per a Valero, aquesta modelització permet conèixer el que va passar en el passat en situacions similars com alguna actual i representa un ajut fonamental per estudiar la variació de la temperatura del planeta com per a la prevenció de fenòmens naturals catastròfics per tal de minimitzar danys humans i materials.
En l’àmbit de les ciències de la vida, el director del Barcelona Supercomputing Center assenyala que el repte és l’avenç en l’anomenada medicina a la carta, on la supercomputació pot jugar un paper clau. “Hem de crear un bessó digital, un avatar, que ens representi de manera individualitzada a l’ordinador perquè els metges ens puguin ajudar a prevenir i tractar malalties, veure la incidència dels fàrmacs en cadascun de nosaltres, analitzar reaccions diferents davant els mateixos estímuls…”, explica.
Finalment, Valero fa referència al desenvolupament de MarIA, el primer sistema d’intel·ligència artificial capaç de comprendre i escriure en espanyol amb el propòsit de protegir-lo i desenvolupar-lo davant del predomini de l’anglès. Basat en les dades, la potència de càlcul i la intel·ligència artificial, el sistema ha fet servir 59 terabytes d’informació dels arxius de la Biblioteca Nacional i pot emprar-se en predictors i correctors lingüístics, chatbots, aplicacions de resum automàtic, cerques intel·ligents, aplicacions per a l’anàlisi de sentiments o motors de traducció i subtitulació automàtica, afirma. Qualsevol entitat, pública o privada, pot utilitzar aquest sistema sense cap cost.
