Dra. Mariàngela Vilallonga
Mariàngela Vilallonga, catedràtica emèrita de Filologia Clàssica de la Universitat de Girona, presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), incideix a la figura de l’enyorada Mercè Rodoreda, a la qual ha dedicat bona part de les seves recerques per convertir-se en una de les principals expertes de la seva trajectòria vital i obra literària, a l’article “El Romanyà de Mercè Rodoreda”, publicat al portal especialitzat La Mira per la periodista Mar Camps. L’acadèmica explica la seva relació amb l’autora des que va tornar de l’exili el 1971 i es va instal·lar a Romanyà de la Selva al costat de Carmen Manrubia un any després, per fer-se amb la casa El Senyal el 1979. Sent ella encara nena, acompanyava Rodoreda i Manrubia quan anaven a comprar a la sastreria i botiga de roba del seu pare, Josep Vilallonga, i xerraven amb la seva mare, que era lectora de Rodoreda.
Vilallonga va estrènyer la seva relació amb la reconeguda autora i, després de la seva mort, va comprar la casa on s’havia instal·lat amb Manrubia, ja que aquesta es va arruïnar. L’acadèmica va conservar la casa i el jardí amb les mínimes transformacions possibles, hi va mantenir l’esperit original, hi va replantar arbres que es van morir, hi va guardar objectes, com els miralls i creacions de Manrubia del soterrani, amb l’esperança que algun dia pogués convertir-se en una casa-museu i va provar d’impulsar un centre cultural relacionat amb Rodoreda a Romanyà. Per a Vilallonga, el paisatge de les Gavarres va marcar profundament l’obra tardana de l’escriptora. Allà va acabar “Mirall trencat”, “Viatges i flors” i va escriure la seva última novel·la, “Quanta, quanta guerra”, a més de revisar “La mort i la primavera”.
D’altra banda, l’acadèmica va liderar el passat 30 de maig la taula rodona que la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada-Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona, que ella mateixa dirigeix des de la seva creació el 2004, va celebrar al costat del Museu d’Història Medieval de Castelló d’Empúries a la Capella de Santa Clara d’aquest municipi sota el títol “Carles Fages de Climent i els germans Ramón i Luis Ruiz Contreras”. La sessió, emmarcada dins del cicle “Fages de Climent i els seus contemporanis”, va comptar amb la participació dels experts Joan Ferrerós, Joan Manel Soldevilla i Carles Fages, a més de la mateixa Vilallonga.
Ramón Ruiz va ser sacerdot, pedagog, doctor en Dret, escriptor i membre de la Companyia de Jesús. La seva producció bibliogràfica va ser enorme, especialment a l’àmbit de l’educació, amb més de 370 obres. Va destacar a més com a traductor d’obres monumentals. Per la seva part, el seu germà Luis Ruiz va ser escriptor, periodista, crític teatral, dramaturg i traductor. La seva dècada més prolífica va transcórrer entre el 1895 i el 1905, període en què va fundar diverses revistes. Membre actiu de l’Associació de la Premsa de Madrid des del 1896 i secretari perpetu de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, va ser una figura secundària destacada de la Generació del 98. Tots dos van mantenir una estreta relació de veïnatge i amistat amb Carles Fages de Climent, com van analitzar els participants.
Mercè Rodoreda
Mariàngela Vilallonga ha protagonitzat també al llarg d’aquestes últimes setmanes diverses entrevistes a diversos mitjans locals com ara Ràdio Vilablareix, Ràdio Capital i Domenys Ràdio en les quals ha analitzat les seves últimes activitats acadèmiques i culturals, a més de les seves últimes presentacions públiques de la seva obra “Retrat interior” (Proa), un conjunt de poemes escrits entre Girona i Nova York durant els anys 2003 i 2009.
Després de la seva etapa com a consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre març del 2019 i setembre del 2020, un càrrec pel qual va renunciar a la vicepresidència de l’Institut d’Estudis Catalans, Mariàngela Vilallonga va reprendre la seva activitat docent fins a la seva jubilació fa tres cursos. El 2016 va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi, la màxima distinció que atorga la Generalitat, per les seves investigacions en literatura humanística llatina de la Corona d’Aragó. Va ser també nomenada consellera del grup editorial Grup62.
