Joan Francesc Corona, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i director de l’Institut de l’Empresa Familiar, va parlar sobre l’anunciada recuperació turística de la llegendària Ruta de la Seda durant el IV Acte Internacional-Congrés Europeu d’Investigacions Interdisciplinàries de la RAED, que es va celebrar el passat mes de juliol a diverses capitals de la Mediterrània. Corona va exposar el treball “La resurrección de la Ruta de la Seda”, en el qual va esbossar els reptes i el potencial d’aquest ambiciós projecte impulsat pel Govern xinès.
“En un discurs pronunciat el 2013, el president de la República Popular de la Xina Xi Jingping va oficialitzar el projecte de revitalitzar l’antiga Ruta de la Seda, que indubtablement suposa el major desafiament de l’economia mundial per al segle XXI, amb l’indissimulat objectiu de consolidar definitivament a la Xina com la gran potència global. L’impacte econòmic del projecte és d’un abast difícil d’imaginar, ja que contempla una autèntica revolució en les infraestructures de transport de passatgers, mercaderies, matèries primeres, recursos energètics i tecnologia avançada”, va iniciar el acadèmic la seva intervenció.
Dr. Joan Francesc Corona
Per a l’acadèmic, l’interès real d’aquesta històrica ruta comercial rau no ja en l’intercanvi de béns, sinó en el primer gran contacte pacífic entre civilitzacions i la connexió entre religions, art, cultura i coneixements que va suposar un gran enriquiment, per primera vegada a un nivell global. Corona també va destacar al seu treball el zel dels emperadors xinesos a mantenir el monopoli del secret de la sericicultura, fins al punt que l’intent de treure el secret del país estava penat amb la mort.
A l’hora de definir la ruta, Corona va explicar que es tractava, en definitiva, de diverses rutes. Les principals eren per via terrestre, encara que també existien alguns trams marítims. La ruta terrestre principal, que de forma gairebé contínua va estar operativa des del segle II abans de Crist fins al segle XV s’estenia des de l’actual Xian, a la Xina, fins a Constantinoble i Roma, existint nombroses variants d’extensió de la mateixa tant a nivell longitudinal com transversal.
L’acadèmic es va aturar a la figura de Marco Polo, a qui Kublai Khan, emperador mongol que des de 1260 s’havia fet amb el poder a l’imperi xinès creant la dinastia Yuan, va convertir en persona de la seva màxima confiança, fins al punt que li va atorgar un càrrec oficial que li va permetre viatjar per extenses parts de l’imperi amb la finalitat d’elaborar informes per a l’emperador.
