Emili Gironella, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials i reconegut auditor, ultima la redacció de la seva segona tesi doctoral, que portarà per títol “Los juicios sumarísimos del franquismo a los represaliados republicanos en La Bisbal d’Empordà (Girona)” i defensarà a la Universitat Autònoma de Barcelona. En la línia de divulgació de diversos aspectes d’aquest treball, Gironella ha pronunciats ja dues conferències sobre aspectes concrets. L’última d’elles, el passat 24 d’octubre al Cine Mundial de la Bisbal d’Empordà, a la sessió “Les condemnes a mort del bisbalencs durante el franquisme”. La intervenció va ser ressenyada pel diari “El Punt Avui” en la seva edició del 28 d’octubre en l’article “Depurats per Franco a la Bisbal”.
En la seva conferència, Gironella va exposar una visió general de la repressió franquista a Espanya per províncies. Va explicar que el total de víctimes es xifra en 132.810 persones, segons un resum dels estudis elaborats per diferents historiadors que s’han dedicat al tema, amb les províncies de Sevilla i Badajoz com les que es van endur la pitjor part, amb 12.507 i 11.205 persones represaliades, respectivament. Catalunya va ser de les zones menys afectades, amb 1.716 persones a Barcelona, 750 persones a Lleida, 703 persones a Tarragona i 519 persones a Girona. El motiu d’aquest baix nivell de persones represaliades a Catalunya es va deure al fet que molts van creuar la frontera francesa per fugir, cosa impossible a d’altres llocs d’Espanya. A aquestes víctimes se sumen les més de 50.000 assassinades per venjances personals, per les seves idees o per altres motius, sense cap tipus de judici imparcial.
L’acadèmic va assenyalar que el perfil d’aquestes víctimes de la repressió franquista va ser el de càrrecs públics com alcaldes i regidors, membres dels comitès populars antifeixistes, milicians, soldats de l’exèrcit vençut, presidents i secretaris de sindicats, gerents d’empreses col·lectivitzades, persones afiliades a partits d’esquerra i sospitosos de desafecte al règim franquista, actuació qualificada de revolucionària o simplement tenir una conducta indiferent en relació al franquisme.
“A la Bisbal d’Empordà, abans simplement la Bisbal, 91 persones que havien nascut allí van ser represaliades i van passar per un judici sumaríssim. D’elles, 32 persones van ser absoltes, sense declaració de responsabilitats, el seu cas va ser sobresegut, arxivat o declarades en llibertat. Dues de les persones absoltes van ser sentenciades addicionalment a dos i tres mesos d’arrest major. Van ser condemnats a mort cinc veïns, tres d’ells van ser executats i als altres dos se’ls va commutar la pena de mort per la de reclusió perpètua perquè van tenir la sort de ser detinguts en l’any 1941, en què el clima de màxima repressió s’havia relaxat una mica”, va detallar Gironella. A criteri de l’acadèmic i sobre la base de la documentació existent, els tres executats no es van exiliar al no haver comès cap delicte de sang o acte que els pogués representar problemes. La pena més llarga dels dos últims va ser la del detingut el 12 d’agost de 1941, que va estar a la presó i posteriorment a batallons de treball fins el 6 d’octubre de 1950, quan va ser posat en llibertat condicional.