Montserrat Casanovas
Catedràtica d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona, presidenta de la Comissió d’Economistes Docents i Investigadors i del Fòrum d’Economistes de Mercats Financers del Col·legi d’Economistes de Catalunya, vicepresidenta de la Comissió Financera del Registre d’Economistes Assessors Financers del Consell General d’Economistes d’Espanya i coordinadora del seu Observatori Financer i acadèmica de número i membre de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED).
Dra. Montserrat Casanovas
Montserrat Casanovas, catedràtica d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona, acadèmica de número i membre de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), avança a la comunitat acadèmica les conclusions de l’“Informe de gener del 2022” de l’Observatori Financer del Consell General d’Economistes d’Espanya que ella mateixa coordina. El document, elaborat arran de dades oficials de diverses fonts, és una guia completa i rigorosa que presenta amb un gran desplegament gràfic els principals indicadors econòmics d’Espanya, els comptes financers trimestrals i posició exterior, els tipus de canvi i les cotitzacions matèries primeres, petroli i índexs borsaris, els tipus d’interès als mercats interbancaris i als mercats de deute, els indicadors de política monetària i el crèdit i altres indicadors de les entitats financeres.
Sobre els indicadors macro, el document assenyala que la recuperació de l’economia mundial continua, però a un ritme menor. El PIB mundial hauria recuperat els nivells previs a la pandèmia, però a mitjans del 2021 seguia sent un 3,5% inferior al que s’havia projectat abans de la crisi, amb diferències significatives entre països, condicionades en gran manera per les taxes de vacunació. A la llum de les dades l’informe assenyala que la recuperació de l’activitat està perdent impuls en moltes economies avançades, sobre manera a conseqüència dels estrangulaments a les cadenes de producció, després del fort augment de la demanda de béns després de la reobertura de les economies.
“Malgrat l’elevada incertesa, es preveu que l’economia de la Unió Europea hagi crescut un 5,0% el 2021, estimant-se un augment del PIB del 4,3% per al 2022, amb taxes de creixement similars per al conjunt de la zona euro. S’espera que la demanda interna continuï impulsant l’expansió, fomentant els fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i la inversió pública i privada. La Comissió Europea ha revisat a la baixa de forma significativa les previsions per a l’economia espanyola, igual que d’altres organismes internacionals (OCDE, FMI), estimant ara un creixement per al 2021 del 4,6%, per sota de la mitjana europea i del conjunt de països de l’OCDE, però el 2022, la implementació del Pla de Recuperació i Resiliència estimularà la inversió, creixent l’economia espanyola (5,5%) a un ritme més alt que les principals economies de la zona euro”, assenyalen les conclusions de l’estudi.
Sobre l’elevat endeutament de l’economia espanyola, l’informe recorda que el deute brut de les empreses i de les llars va assolir els 1.946,7 milers de milions d’euros el segon trimestre del 2021, fet que suposa un augment del 2,6% en termes interanuals, degut sobretot al creixement del deute de les societats no financeres (4,1%), encara que el de les llars també ha crescut (0,2%). La ràtio deute/PIB es va situar en el 167,8% (144,2% en termes consolidats, descomptant el deute interempresarial), fet que suposa un augment proper als 6 punts percentuals. “Així i tot, l’economia espanyola registrava una capacitat de finançament davant de la resta del món de 7.006 milions d’euros el tercer trimestre del 2021, cosa que representa el 2,4% del PIB d’aquest període, davant l’1,1% d’un any abans, un augment que s’explica pel saldo més gran d’intercanvis exteriors de béns i serveis”, afegeix l’estudi.
Així mateix, el text incideix en els desequilibris entre la demanda i l’oferta, que han originat notables pressions inflacionistes a escala global, especialment en matèries energètiques. Per pal·liar la inflació, els analistes recorden que els bancs centrals d’algunes economies avançades han començat a ajustar les polítiques monetàries reduint gradualment els programes de compres d’actius (EUA, Canadà i Austràlia) o anunciant pujades dels tipus oficials (Regne Unit). En la seva última reunió, celebrada al desembre, el Consell de Govern del Banc Central Europeu va aprovar la reducció del ritme de compres netes al seu programa d’emergència davant de la pandèmia (PEPP) respecte al trimestre anterior i va confirmar la suspensió a finals de març del 2022, tot i que amb possibilitat de reprendre’l si fos necessari, i va decidir augmentar les compres mensuals en el marc del programa APP, encara que mantindrà sense variació el tipus d’interès de les operacions principals de finançament i els tipus d’interès de la facilitat marginal de crèdit i de la facilitat de dipòsit en el 0,00%, 0,25% i -0,50%, respectivament.
