Maria Àngels Calvo, acadèmica de número i presidenta de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar el passat 27 de juny a la sessió acadèmica sobre helicultura que va organitzar la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, de la qual també és acadèmica. Calvo va intervenir amb la ponència “Aspectes sanitaris i fases productives. Actualitat i futur”, en què va explicar els treballs que realitzen de forma conjunta l’Associació Nacional per a la Cria i Engreix del Cargol i el Grup de Recerca en Microbiologia Aplicada i Mediambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigit per la pròpia acadèmica.
L’helicultura es defineix com la cria a cicle biològic complet de cargols. El cargol terrestre Helix Aspersa Müller és el més utilitzat en diferents regions europees com a aliment, ja que destaca per la seva alta prolificitat i capacitat d’adaptació a l’ambient. Però la cria de cargols és una activitat ramadera i no està exempta de la manifestació de processos patològics d’origen microbiològic que ocasionen pèrdues productives. Actualment, aquest tipus de ramaderia té per objectiu la comercialització d’un cargol de qualitat, sotmès a rigorosos controls sanitaris i zootècnics per garantir la seva innocuïtat i seguretat com a aliment.
L’objectiu fonamental de les investigacions que lidera Calvo és optimitzar i generar metodologies que facilitin la correcta administració del cep probiòtic Lactobacillus Plantarum, aïllat d’excrements de cargols sans, i que contribueixi a millorar l’estat sanitari de granges destinades a cria i engreix del cargol terrestre. Els resultats obtinguts fins ara, que va presentar l’acadèmica, posen en evidència que la contaminació detectada a la nau destinada a la reproducció de cargols està relacionada amb els microorganismes existents en la microbiota intestinal dels animals, principalment els de la família Enterobacteriaceae.
En laboratori, després de l’administració a cargols de diferent edat de pinso enriquit amb aquest Lactobacilus, els resultats permeten afirmar que modifica la microbiota del cargol, prevé la seva mortalitat, s’incrementa el nombre de postes i millora la qualitat microbiològica del pinso. En base a aquests resultats es determina una millora de l’estat sanitari dels caragols gràcies a la prevenció de patologies d’origen microbià i modificació de la microbiota intestinal. “Tot això -va destacar Calvo- comporta una millora productiva durant la criança del cargol i aporta un valor afegit al producte final, amb conseqüent impacte positiu en la seva comercialització”.
