Dr. Lluís Giner, durant l’exposició de la seva ponència a la X Trobada Acadèmica Internacional de la RAED
Lluís Giner, catedràtic i degà de la Facultat d’Odontologia de la Universitat Internacional de Catalunya i president de la Conferència de Degans de les Facultats d’Odontologia d’Espanya i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va abordar la irrupció de la biotecnologia i les seves derivades de la millora humana i el transhumanisme a la ponència “Educació transformadora. Apunts per a una reavaluació del diàleg entre humanisme i tecnologia”, que signa al costat dels també experts María Victoria Roque i Ignacio McPherson i que va presentar durant la X Trobada Acadèmica Internacional que la Reial Corporació va celebrar entre els passats 15 i 20 de març a diverses ciutats alemanyes sota el títol genèric “El Rin com a corrent del coneixement: diàlegs transfronterers”.
Per a l’acadèmic, en un món marcat pels ràpids progressos de la biotecnologia i la seva ambivalència, s’imposa un profund examen entre la comunitat científica que prioritzi dos dels pilars centrals de l’humanisme: la dignitat única de l’ésser humà i la seva diferència qualitativa respecte a la resta de la realitat. En representació dels tres signants de l’estudi, Giner va alertar que si bé els avenços científics i tecnològics en aquest àmbit poden servir per millorar la condició humana, també el seu ús il·limitat pot derivar en una instrumentalització de l’ésser humà i la natura, esborrant fronteres entre espècies i entre els éssers vius i les estructures inanimades. En aquest sentit, va enfrontar els postulats de Jeremy Rifkin o Norbert Wiener, que il·lustren aquesta tendència a equiparar el ser biològic amb el cibernètic, i els de Martin Heidegger o José Ortega y Gasset, que reivindiquen l’ésser humà com ser tècnic, com ser transcendent i com ser vulnerable per naturalesa.
El ponent va incidir en el debat sobre la millora humana, assenyalant que tot i que el desig de superar limitacions com malalties, envelliment o patiment és tan antic com la humanitat, els seus riscos arriben a desvirtuar la mateixa humanitat. Giner va citar l’informe “Beyond Therapy” (2003) del Consell de Bioètica dels Estats Units, que alerta que una recerca de la felicitat converteixi la procreació en fabricació, la vida en química o la longevitat en obsessió egoista. Aquest document de referència distingeix entre teràpia (restaurar la salut) i millora (augmentar capacitats més enllà del normal), encara que el transhumanisme que s’obre pas entre la comunitat científica difumina aquesta línia en defensar intervencions contínues que podrien portar a la hibridació home-màquina.
Per a Giner, aquest nou enfocament fragmentat té conseqüències pràctiques greus, especialment en àmbits sanitaris i educatius, on el patiment s’equipara només al dolor físic, oblidant les seves dimensions ètiques, socials i espirituals. En aquest punt va insistir que l’avenç tecnocientífic, per poderós que sigui, no esgota la riquesa de l’ésser humà, considerant que la vida no és un element afegit a la persona: és la persona mateixa. Per això, va reclamar un humanisme renovat que dialogui amb la tecnologia sense sotmetre’s a ella.
Per als signants d’aquest estudi, la millora humana ha de ser integral i no reduir-se a intervencions tècniques o genètiques, és necessari rebutjar utopies transhumanistes que prometen superar la finitud ontològica de l’ésser humà, la persona ha de ser tractada sempre com a tal, mai només com organisme o client, excloent qualsevol tipus d’instrumentalització. “No es tracta de frenar el progrés tecnològic, sinó d’orientar-lo mitjançant un diàleg profund amb la filosofia i l’antropologia integral, perquè l’avenç científic no acabi diluint precisament allò que pretén millorar: la condició humana”, va concloure l’expert.
Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor per la Universitat de Barcelona, Giner té diferents postgraus i especialitzacions dins de l’àmbit odontològic com el Postgrau en Pròtesi Bucal i Maxil·lofacial, el Postgrau en Articulació Temporomandibular, Estomatologia i el Màster en Bioètica, entre d’altres. Al llarg de la seva trajectòria investigadora i docent ha dirigit i codirigit més de 34 tesis doctorals, dues d’elles amb menció internacional, a més d’un doctorat industrial amb reconeixement i finançament públic competitiu. Des del 1991 ha fet més de mig miler d’aportacions a congressos científics i mig centenar d’intervencions com a ponent convidat. És, a més, és titular de cinc patents, ha participat en cinc projectes competitius, més de cent contractes de recerca i cinc projectes d’innovació docent. Giner va ingressar com a acadèmic numerari de la RAED amb el discurs “Los dientes: del comer al lucir. Evolución de los materiales odontológicos y cambios sociales”, on incidia en la importància que no només per a la salut, sinó per a l’estètica personal té una dentadura sana i, lògicament, lliure de nicotina. El mes de juny passat va ingressar al Col·legi Internacional de Dentistes.
