Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va considerar que el veritable factor decisiu a l’evolució de la humanitat no es troba a les repetides crisis geopolítiques, el canvi climàtic o la intel·ligència artificial, sinó a la transformació que la reproducció humana ha tingut des de l’aparició de la píndola i altres mètodes anticonceptius. Així ho va argumentar a la ponència “El (des)ordre geopolític actual i les seves variables ocultes per al coneixement del futur”, que va presentar durant la X Trobada Acadèmica Internacional que la Reial Corporació va celebrar entre els passats 15 i 20 de març a diverses ciutats alemanyes sota el títol genèric “El Rin com a corrent del coneixement: diàlegs transfronterers”.
Per a l’expert, l’autèntic canvi de paradigma que ha viscut la humanitat és de caràcter sociobiològic: l’alliberament de la dona respecte a la reproducció, iniciada el 1959 amb l’aprovació de la píndola. Aquest fenomen, que va denominar de forma despreocupada com a “cop de píndola”, representa per a l’acadèmic una nova edat històrica i suposa una mena de taló d’Aquil·les evolutiu. No només per les seves connotacions demogràfiques, sinó perquè la separació entre sexualitat i procreació hauria alterat per a González de Posada les bases socials de forma estructural. Entre les seves principals conseqüències, el ponent va assenyalar l’expansió de la llibertat sexual, el descens demogràfic a Occident, la transformació del model familiar, la pèrdua d’identitats culturals i l’auge del feminisme. També va advertir de possibles efectes polítics, com tensions a les democràcies i canvis derivats de la immigració.
“El ‘cop de píndola’ va ser el signe de l’entrada de la humanitat en una nova edat: la corresponent a l’alliberament de la dona de la fins aleshores esclavitud biològica conseqüent amb l’activitat sexual: la concepció, l’embaràs, el part, la maternitat. L’Europa liberal, la que ha assumit, en principi, el feminisme en la seva integritat i radicalitat, llibertat absoluta a les relacions sexuals unida al dret a no concebre i al dret a avortar, queda oberta a la immigració, tot i que això signifiqui paral·lelament un procés de pèrdua d’identitat racial, cultural i religiosa ha quedat sotmesa al ‘cop de píndola'”, va assenyalar.
Dr. Francisco González de Posada
L’acadèmic d’honor va concloure que aquest canvi, poc considerat a les anàlisis geopolítiques tradicionals, constitueix una variable clau per entendre el futur, en afectar directament la base biològica i social de la humanitat. “La humanitat ha estat assolida al seu taló d’Aquil·les i la capacitat de reproducció natural ha quedat rellevada pels construïts conceptes de llibertat, dignitat, responsabilitat i dret individual”, va concloure el ponent.
González de Posada és enginyer i doctor de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Madrid, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontifícia de Salamanca i llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid. Fou reconegut amb la Medalla d’Honor al Foment de la Invenció i fou així mateix rector de la Universitat de Cantàbria. És acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i membre de l’Acadèmia Mundial d’Arts i Ciències, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Cadis, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i la Reial Acadèmia de Ciències, Belles Arts i Bones Lletres d’Ècija i acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Cantàbria, de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Cadis i de la Reial Acadèmia de Medicina de Canàries. N’és acadèmic i presideix l’Acadèmia de Ciències, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote.
