El canal de Youtube de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) ja disposa del vídeo resum de l’acte d’ingrés com a acadèmic corresponent de Jesús Lafuente, doctor en Medicina i Cirurgia, que es va celebrar a Barcelona el passat 4 d’octubre. El recipiendari va llegir el discurs d’ingrés “De la neurocirugía mística de la antigüedad a los retos que afrontan en el siglo XXI. Los cambios de paradigma según la evolución de la neurocirugía en el tiempo”. Li va respondre en nom de la Reial Corporació l’acadèmic de número Luis Carrière.
En la seva exposició, el nou acadèmic fa un ampli repàs a la història de la neurocirurgia des dels seus inicis i a través de les diverses civilitzacions fascinades amb explicar-se el funcionament del cervell i de conceptes comuns en totes com l’ànima o l’esperit. “Els egipcis creien que l’ànima s’albergava en el líquid cefaloraquidi. El filòsof Anaximandre deia que la ment donava cos a la força de la vida. Pitàgores asseverava que el cervell servia com a òrgan de la ment i temple de l’ànima. Galè insistia que el cor produïa el que ell va anomenar ‘vital pneuma’, el qual es distribuiria pel cervell donant lloc a la memòria, coneixement, expressió i imaginació, extrems que també compartia Paracels. Així durant els temps de la civilització antiga ha existit un gran interès pel cervell i les funcions que exerceix, sent la part del cos que tanca més misticisme causa del seu gran desconeixement, que a dia d’avui encara persisteix”, inicia l’acadèmic seva àmplia reflexió.
En el seu detingut anàlisi d’aquesta complexa especialitat mèdica, Lafuente explica com la neurocirurgia tal com avui la coneixem realment va començar a enlairar com a tal a partir de finals del segle XIX, quan els cirurgians van començar a realitzar operacions cranials amb més garanties assegurades amb l’aparició de l’anestèsia, l’asèpsia i instrumentals més adequats. En aquesta línia destaca figures com Victor Horsley, considerat junt amb Harvey Cushing pares de la neurocirurgia moderna. “La neurocirurgia evoluciona durant el segle XX exponencialment, ajudada pels avenços també crucials en els camps afins a la neurocirurgia com l’anestèsia, la psiquiatria, la neuropatologia i l’asèpsia. La formació de centres de cures intensives dedicats a pacients neuroquirúrgics, quiròfans especialitzats, instrumentals adequats com a sistemes de coagulació i microscopis, permeten realitzar procediments microquirúrgics de manera més segura”, assenyala l’autor abans d’apuntar els apassionants reptes d’aquesta especialitat en el segle XXI a la recerca de l’excel·lència.
