Luis Pons, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va publicar el passat 3 d’abril a l’edició digital del diari “La Vanguardia” la fotogaleria “La luna nueva luce como nunca en Barcelona”, a la que recull unes impactants instantànies sobre la lluna nova que es va poder contemplar a principis d’abril a la capital catalana després que la borrasca Ciril aclarís el cel i permetés una perspectiva impressionant amb el Tibidabo de fons. Les imatges estan acompanyades d’una explicació del mateix Pons sobre el fenomen i les tècniques emprades per prendre les imatges.
“Comparteixo a ‘Las Fotos de los Lectores’ de ‘La Vanguardia’ aquesta sèrie d’imatges de la lluna del 2 d’abril del 2022, que és la primera visible després de la lluna nova del dia anterior. El disc de la lluna s’observa des de la Terra amb una part il·luminada visible a l’1,8% pel sol, i la resta gràcies al reflex de llum provinent principalment del nostre planeta. Aquesta porció encara tènue es pot veure sobretot per la qualitat de detecció de les càmeres”, assenyala l’acadèmic en una succinta explicació.
Pons assenyala que aquesta sèrie mostren de la lluna en la seva posta, cosa que requereix un estudi dels horaris i trajectòries, previ a la realització, usant el programari adequat que té en compte l’alçada del Tibidabo i del lloc de les preses, al seu cas des del barri de Diagonal Mar. “Les preses de prova es van iniciar prop de les nou del vespre, i habitualment es realitzen tres preses amb exposició diferent en el que s’anomena ‘bracketting’, en un penjament d’exposicions que possibilita diferents resultats i possibilita seleccionar les millors preses”, explica l’autor.
“El moviment de la lluna i els petits canvis de llum són reptes importants, així com l’estabilitat de la càmera, sempre fent servir trípode -assenyala Pons, qui afegeix la dificultat de trobar-se també amb l’activitat del parc d’atraccions del Tibidabo, amb les seves atraccions il·luminades i en moviment-. Al meu inici com a fotògraf, usant millor tècnica, el meu repte era la fotografia de la lluna, que amablement també ha publicat ‘La Vanguardia’. Gràcies a la seva dificultat i a molts errors i algun encert, ‘demanar la lluna’ bé que s’ho val, per continuar millorant, lluna a lluna, de dia i de nit”, conclou.
L’acadèmic ja ha publicat en aquesta mateixa secció diverses sèries fotogràfiques, de diverses temàtiques, però sempre ubicades a algun escenari barceloní, que han tingut una gran acollida entre els lectors del diari. Entre les seves últimes galeries destaquen “El Chupa Chups de la torre de Collserola”, “Las imágenes de la verbena de Sant Joan”, “¿Cómo se vieron los fuegos artificiales de Año Nuevo en Barcelona?”, “Guía para identificar las aves de Diagonal Mar”, “Cuando la luna crece junto a la Torre Glòries”, o “El universo creativo de Frida Kahlo, en monocromía y en color”.
Lluís Pons va descobrir la fotografia a la dècada dels anys 80 del segle passat portat tant pel seu interès pel procés químic que suposava la revelació dels negatius a la fotografia de paper com per la seva proximitat amb les seccions de fotografia dels diaris “El País” i “Avui”, on va treballar com a directiu, com explicava als acadèmics que al llarg d’aquests darrers anys han seguit de prop la seva feina.