Enrique Sada
L’historiador mexicà Enrique Sada, col·laborador de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), critica el revisionisme històric amb fins partidistes que es dona a tot el continent americà a l’article “Legenda negra española”, publicat a la revista especialitzada “Siglo nuevo”. Des del rigor històric, Sada intenta desmuntar els arguments en què es fonamenta la creença d’un hipotètic holocaust de les cultures precolombines per part dels conqueridors espanyols. Un fet que atribueix a la propaganda política de potències rivals a l’Imperi Espanyol a la pugna per la conquesta i que han donat per bons mandataris de diferents països hispanoamericans ja als segles XX i XXI.
“Una de les grans mentides de la història és aquella que de manera sistematitzada sol usar-se per condemnar a priori, amb una etiqueta de maldat intrínseca, nacions senceres d’individus, pobles, races i estaments socials com si no tinguessin cap virtut; fent-los culpables d’una sèrie de suposats crims o errors al llarg del temps. Exemples de l’anterior vam tenir de sobres durant el segle XX i fins i tot vigents, on ideologies polítiques criminals apel·lant a l’etnolatria, els quals es venen com a races superiors o pobles elegits, i a l’odi de classes, ens han portat a confrontar-nos amb atrocitats inimaginables a cost de milions de vides en pèrdues humanes i comptant. Un d’aquests casos, si no és que el primer, és el de la llegenda negra antiespanyola. S’entén com a tal tota aquella propaganda creada des del segle XVI per Anglaterra i Holanda per desacreditar, disminuir o combatre la influència de qui com a rival comercial serà el major beneficiari, gairebé absolut, després de la conquesta del Nou Món. Mancant poder enfrontar-se directament a l’Imperi Espanyol, els països assenyalats van urdir l’atac més brut i inescrupolós possible; per l’esquena i amb la impremta com a arma”, inicia l’historiador la seva argumentació.
Sada assenyala com els defensors de la llegenda negra fonamenten els seus arguments de forma acrítica en els escrits de fra Bartolomé de las Casas, que va denunciar el genocidi i la despulla a Amèrica sense cap mena de prova i contra l’evidència del ràpid mestissatge que es va donar a colònies americanes d’Espanya. Així mateix, assenyala que el suposat bonisme concedit als indígenes no és més que una altra manipulació històrica, ja que els asteques van ser realment els qui van massacrar altres cultures indígenes a què dominaven, incloent en les seves pràctiques rituals massius i sistemàtics de canibalisme. “La justícia marcava cada pas, com veurem quan la Corona va sotmetre a judici Cristòfor Colom i Hernán Cortés davant la possibilitat que haguessin comès abusos; en la duresa de les lleis d’Índies imposades pel mateix Cortés contra espanyols que robessin, abusessin o imposessin treballs als nadius i en els pocs casos d’abusos de conqueridors inescrupolosos com Nuño de Guzmán, Francisco Pizarro i Luis de Carvajal, que no van escapar del judici, càstig i fins i tot pena de mort per ordre del rei i per mà dels seus paisans; no es veurà amb la corona anglesa i els seus súbdits als quals va premiar per les seves massacres de nadius amb llocs públics”, afegeix.
“Observeu a més que els virtuosos protestants i francesos que tant van explotar Las Casas contra Espanya sí que van realitzar moltes de les atrocitats que atribuïen els espanyols i no només en aquells temps ‘bàrbars’, sinó en altres històricament molt recents. Penseu en l’autèntic genocidi que va suposar la Gran Fam irlandesa o més recentment la de Bengala, o els crims comesos durant la II Guerra Mundial per uns i per altres, i observi’s també que el frare patològicament mentider no només és a la base de la tradicional propaganda antiespanyola sinó de moviments totalitaris inspirats en el ‘bon salvatge’ o en moviments antiespanyols de fons com els que, després del 98, van desembocar a la desastrosa II República, amb Las Casas simpatitzaven des de Manuel Azaña als comunistes, i conforme a ell enjudiciaven l’obra d’Espanya al segle XVI. Las Casas inicia, o més aviat és un esglaó fonamental en una successió de doctrinaris barats i exaltats, suposadament plens de bones intencions, que han portat incomptables calamitats”, continua.
Després de repassar de manera succinta la història de la conquesta anglosaxona d’Amèrica del Nord, Sada conclou apuntant el desenvolupament de la llegenda negra a l’època contemporània, i assenyalant com els seus últims capdavanters a destacades figures polítiques del present com ara Hugo Chávez, Evo Morales, Daniel Ortega, Nicolás Maduro, Pedro Castillo, Gustavo Petro i Andrés Manuel López Obrador. “Des de la força de l’Estat i en contuberni amb propagandistes mercenaris s’han dedicat a reutilitzar el mite després de la careta del victimisme, ja per lucrar políticament amb la polarització de la societat als seus països tant com per distreure l’opinió pública dels problemes reals (i molt actuals) que acompanyen aquest tipus de governs una vegada que arriben al poder, amb tota la intenció de perpetuar-se”, conclou.
