Carlos Cortina, doctor en Publicitat i Relacions Públiques, delegat per a Espanya de les Ordres Dinàstiques de la Casa Reial de Savoia i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va ingressar com a acadèmic de número de la RAED durant una solemne sessió que es va celebrar a la seu de la Reial Corporació el passat 11 de maig. L’acte es va poder seguir tant de manera presencial com en streaming a través del canal de YouTube de la RAED, on es pot visionar. El recipienari va llegir el discurs d’ingrés “La liturgia del juramento“. Li va respondre, en nom de la Reial Acadèmia, l’acadèmic de número José Ángel Brandín.

Reconegut expert en protocol i cultura popular, Cortina va explicar els orígens del jurament i va repassar les diferents fórmules a través de la història i les diferents tradicions, va establir les diferències entre jurament i promesa i va abordar algunes de les fórmules més populars, com ara el jurament hipocràtic, la unció real, els diferents juraments reals dels antics regnes d’Espanya, el jurament del papa i els cardenals, el jurament olímpic, el jurament d’advocats, el jurament als cossos nobiliaris, la jura de bandera a Espanya amb les diferents fórmules que ha tingut al llarg de la història o el tradicional jurament de la Guàrdia Suïssa, sense oblidar el jurament de la Reial Acadèmia Europea de Doctors que ell mateix va oferir abans de la intervenció.

“Quant al fons, aquesta acció es tracta d’un contracte personal que obliga la part en una circumstància substancial i específica, de manera decisiva i amb un resultat transcendent. En conseqüència, és la formulació explicativa i especificativa de quina serà i de quina manera s’exercirà el càrrec o el deure assumit i, simultàniament, evidencia la predisposició i el posicionament a priori d’una persona sobre el seu modus operandi en allò que s’accepta o es declina, amb la voluntat resolta, definida i determinada a obrar, conduir-se o procedir en si mateix o cap als altres, a partir d’un moment i d’acord amb unes normes o preceptes, així com una evolució en un període de temps que pot ser acotat o indefinit, amb uns objectius concrets o abstractes, uns límits determinats infranquejables i una exigència personal i, alhora, un compliment de l’exigit que sigui contrastable i revisable, i, pel que fa a la forma, és indubtable que aquesta ha de servir per complementar inequívocament el jurament; situar-lo físicament, circumscriure’l d’aquells additaments necessaris perquè, en la seva visualització, no hi hagi equívocs possibles sobre quina és la naturalesa, el contingut i la transcendència de l’acte. Aquesta amalgama entre contingut i continent, aquest aliatge entre essència i existència, i aquesta fusió entre l’ésser i l’estar, o entre el cos i l’ànima, confereixen aquesta sincronia a la posada en escena del jurament que la forma també es converteix en fons “, va iniciar l’acadèmic la reflexió.

Per a Cortina, jurar o prometre serveix per afirmar o per negar alguna cosa, per reconèixer o rebutjar algú, per obligar-se amb fidelitat i obediència davant de la primera autoritat, la llei fonamental o els furs, o per iniciar l’exercici d’un càrrec. En aquest sentit, el jurament o la promesa té un caràcter immutable, comú i universal, acceptat, reconegut i utilitzat per les diferents comunitats, societats i cultures de les diferents civilitzacions. “Un jurament no es pot trencar sense abismar-se irremeiablement i inexorablement en el deshonor, sense incórrer en la desafecció del propi ésser, sense corrompre els valors intangibles que donen sentit a allò que és material, sense esquinçar-se irreversiblement la confiança, sense colpejar traïdorament la veritat i sense fer-nos retrocedir a tothom en el progrés social, en el camí de la responsabilitat i en la conquesta de la llibertat de l’individu a través del respecte a les altres llibertats”, va concloure.

Cortina ha desenvolupat la seva activitat professional i de recerca en les disciplines de cerimonial, protocol i relacions públiques, exercint el càrrec de cap de Relacions Institucionals i de Protocol a diverses empreses i institucions públiques. És autor d’obres de referència en l’àmbit del protocol com ara el “Reglament de Protocol, Cerimonial, Honors i Distincions per als Ajuntaments” (2010). Soci fundador de l’Associació Catalana de Protocol i Relacions Institucionals, ha estat distingit amb la Medalla de Plata i la Medalla de la Constància de la Creu Roja (1991 i 1992), la Creu Oficial de l’Ordre del Mèrit Civil (2000), el Premi Nacional de Cerimonial i Protocol Marquès de Mondéjar (2001), el Premi Nacional de Protocol i Relacions Institucionals (2017), la Medalla d’Or del Papa Lleó XIII per a la Custòdia de Terra Santa (2019) i la Medalla Benemerència d’Or de la Ordre Constantiniana (2021).

Discurs d’ingrés