Teresa Freixes
Catedràtica de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Dra. Teresa Freixes
Teresa Freixes, acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda a “La justicia belga contra la Unión Europea”, l’entrada que va publicar al seu bloc personal (teresafreixes.wordpress.com) el passat 17 d’agost, el rebuig d’un tribunal de Brussel·les d’executar l’ordre europea de detenció i entrega emesa pel Tribunal Suprem d’Espanya contra l’exconseller de la Generalitat de Catalunya Lluís Puig, el que al seu entendre “constitueix una violació de la legislació de la Unió Europea, una ofensa a la justícia i a la democràcia espanyoles i una agressió a la construcció de l’Espai Europeu de Llibertat, Seguretat i Justícia“. L’acadèmica signa aquesta reflexió al costat del també professor de Dret Constitucional Daniel Berzosa.
“Es tracta d’una decisió insostenible en el plànol jurídic i molt greu -per la reiteració dels tribunals belgues- en el polític. No només per a Espanya, sinó i especialment per a la Unió Europea. Al marge que l’Estat que rep una euroordre no pot revisar la interpretació de tribunal de l’Estat que l’emet segons el seu dret processal (per ser contrari als principis de reconeixement i confiança mútua), la ‘ratio decidendi’ de la sentència en la qüestió clau parteix d’una errònia interpretació del cas Claes contra Bèlgica sobre el jutge natural predeterminat per la llei en relació amb les regles dels subjectes que intervenen en un procés i la competència per integrar-los, segons el Dret processal espanyol”, reflexionen els autors.
Sense abordar les conseqüències polítiques d’aquesta decisió i limitant-se a una interpretació jurídica, Freixes i Berzosa consideren que és inaudit que el tribunal belga no admeti la competència del Tribunal Suprem argumentant que no és el tribunal competent per obrir procediment contra Puig. “En Dret processal espanyol, quan uns mateixos fets són presumptament comesos per persones aforades i no aforades, tal connexió impedeix que siguin jutjats per òrgans diferents i, segons la Llei d’enjudiciament criminal, de la mateixa manera que succeeix amb l’adscripció a jurat dels delictes connexos, les causes amb aforats subsumen als que, sense estar-ho, han participat d’una connexió fàctica en la comissió de delicte”, argumenten.
Llegiu l’entrada
