Amable Esparza
Representant de l’Institut de l’Enginyeria Espanyola al Comitè de Desenvolupament de Capacitats d’Enginyeria de la Federació Mundial d’Organitzacions d’Enginyeria de la Unesco i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Dr. Amable Esparza
Amable Esparza, cap del Departament Comercial i de Qualitat de l’Autoritat Portuària de Sevilla i representant de l’Institut de l’Enginyeria Espanyola al Comitè de Desenvolupament de Capacitats d’Enginyeria de la Federació Mundial d’Organitzacions d’Enginyeria de la Unesco, va ingressar com a acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) durant un acte que es va celebrar a la seu de la Reial Corporació el passat 23 de març. La sessió va estar tancada al públic, però es va poder seguir en streaming pel canal de YouTube, i es pot visionar al peu d’aquest article. El recipiendari va llegir el discurs d’ingrés “Terminales portuarias de contenedores y la eficiencia de la infraestructura en España”. Li va respondre, en nom de la Reial Acadèmia, l’acadèmic de número i vice-president de la RAED Xabier Añoveros.
Doctor en Enginyeria Nàutica, el nou acadèmic va abordar en el seu discurs la resposta que el sector del transport i la logística han hagut de donar en pocs anys a la globalització del comerç internacional, particularment en el trànsit de mercaderies marítimes, amb les terminals de càrrega i el moviment de contenidors com a principal exponent. En aquest sentit, Esparza va dedicar bona part de la seva reflexió a analitzar el determinant paper dels ports en la logística, la importància que ha cobrat el dimensionament portuari, el marc jurídic que acompanya tot el procés de comerç exterior per mar i la identificació de les terminals de contenidors. Així mateix va analitzar l’eficiència del dimensionament de terminals, molls i ports, amb el model de “hub” com a nou referent.
“Una de les bases per a la implementació i desenvolupament de la globalització ha estat el transport i especialment el marítim, ja que sense aquest no seria possible el comerç internacional i, conseqüentment, tampoc no seria possible el desenvolupament econòmic dels països -va iniciar el nou acadèmic seva reflexió-. La globalització necessita del transport de grans volums, generalment fonts d’energia o matèries primeres. Tots els productes que consumeix la població mundial i la pròpia indústria com a resultat de la producció industrial es distribueixen per tot el món a través del transport marítim. Perquè fos viable aquest transport de productes de consum es necessitava una solució segura i econòmica que facilités l’operativa i la seva eficiència: el contenidor”.
Esparza va explicar com en tot just una dècada els vaixells de càrrega han duplicat la seva capacitat de contenidors, i com els molls i terminals de descàrregues han resultat fonamentals en termes de competitivitat i creixement econòmic. A Espanya, l’expert va repassar amb xifres l’evolució dels grans ports, situant València, Badia d’Algesires i Barcelona com les instal·lacions amb major volum i capacitat logística, tot i que amb escassa coordinació i en molts casos amb ineficiència operativa. Tot i així, Espanya només es veu superada a Europa en moviment de contenidors només per Alemanya.
“Excepte el cas concret de l’Autoritat Portuària Badia d’Algesires, les terminals de contenidors del Sistema Portuari Espanyol presenten una marcada ineficiència operativa i se situen en el seu conjunt en una ocupació del 42,5%. Tot i l’esmentat nivell d’ocupació, ja hi ha projectades o executades ampliacions de terminals de contenidors que representarien un increment total del 35%. Aquesta baixa taxa de productivitat de les infraestructures de les terminals de contenidors es deu a la manca de seguiment per part de les autoritats portuàries en arribar a l’eficiència de la infraestructura i, d’altra banda, als mètodes de treball emprats a les terminals, ques són menys rendibles als que fan servir als ports de països més avançats. La modernització de la maquinària, la informatització avançada de les operacions portuàries i l’optimització en la intermodalitat ajudarien a millorar el rendiment de la infraestructura”, conclou l’expert.
