Camil Andreu Castelo-Branco
Catedràtic d’Obstetrícia i Ginecologia a la Universitat de Barcelona, coordinador de Docència de l’Hospital Clínic de Barcelona i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctores-Barcelona 1914 (RAED).
Camil Andreu Castelo-Branco, doctor en Ginecologia i Obstetrícia, va ingressar com a acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), durant una solemne sessió que es va celebrar a la seu de la Reial Corporació el passat 23 de març. L’acte es va poder seguir tant de forma presencial com en streaming a través del canal de YouTube de la RAED, on es pot visionar. El recipiendari va llegir el discurs d’ingrés “La salut sexual en dones supervivents a un càncer de mama”. Li va respondre, en nom de la Reial Acadèmia, l’acadèmic supernumerari Xavier Iglesias Guiu.
Catedràtic d’Obstetrícia i Ginecologia a la Universitat de Barcelona i coordinador de Docència de l’Hospital Clínic de Barcelona, el nou acadèmic va iniciar la seva intervenció destacant la incidència que té el càncer de mama entre la població actual, fins al punt que es considera el càncer més prevalent al món i el segon més comú i de major incidència entre les dones. L’any 2020 hi va haver 2,3 milions de dones diagnosticades amb càncer de mama i segons les darreres estadístiques realitzades per reconeguts centres internacionals, un 12,9% de dones patirà aquesta malaltia al llarg de la seva vida.
La bona notícia que va apuntar Castelo-Branco és que les taxes de supervivència del càncer de mama han augmentat dràsticament, fins al 90,3% en els darrers cinc anys a Espanya. Tot i que cada dia van apareixent nous reptes en relació amb les dones que pateixen càncer de mama i la medicina ja no se centra exclusivament en la supervivència, sinó també en la qualitat de vida a llarg termini. “El diagnòstic i el tractament del càncer té un impacte importantíssim en cada dimensió de la qualitat de vida i el benestar, i la sexualitat no n’és una excepció”, va assenyalar el nou acadèmic, apuntant que són nombroses les disfuncions sexuals que pateixen aquestes pacients i que afecta entre un 40% i un 80%.
En aquest sentit, Castelo-Branco va apuntar el paper de les diverses teràpies que intervenen en el tractament d’aquest tipus de càncer per minimitzar les conseqüències que acabi tenint a la vida sexual de les pacients, desplegant un model d’avaluació del grau d’afectació i una sèrie de rutines i protocols que poden ser útils per aconseguir aquests efectes que repercutiran a la futura qualitat de vida d’aquestes dones.
“És obvi que l’impacte del càncer de mama a la vida sexual de les pacients ha de ser avaluat de forma rutinària a la pràctica clínica, sent de gran interès poder disposar d’una escala validada per avaluar específicament pacients amb neoplàsia. Aquesta escala hauria d’incloure totes les dimensions i també hauria d’avaluar altres aspectes de la sexualitat més enllà del coit vaginal i incloure aspectes psicològics de la funció sexual. Per acabar, l’escala utilitzada ha de ser senzilla i pràctica de completar i tenir-se en compte en diverses visites per avaluar l’efectivitat del tractament o les estratègies utilitzades”, va assenyalar l’acadèmic.
“És urgent dissenyar estudis de qualitat per tal de proporcionar un tractament eficaç per a la disfunció sexual a les supervivents al càncer de mama. Tenint en compte la naturalesa multifactorial de la disfunció sexual i el seu impacte en diversos aspectes de la qualitat de vida de les pacients, les opcions de tractament adequades poden resultar de la combinació d’estratègies farmacològiques i psicològiques, cal considerar l’ús d’humectants vaginals juntament amb sessions psicològiques enfocades específicament a aspectes sexuals per a pacients i les seves parelles. A més, incloure estímuls mecànics (vibradors, dilatadors) a les opcions de gestió pot ser de gran ajuda per a aquestes pacients”, va concloure.
