Dr. Joaquín Callabed
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), apel·la a l’assistència primària específica a l’adolescent com a millor mecanisme de prevenció de problemes i patologies habituals com l’anorèxia, el fracàs escolar, la drogoaddicció i la depressió. Així mateix, insisteix en la importància d’integrar la família, l’escola i el pediatre en les estratègies de salut juvenil. L’acadèmic fa aquesta reflexió en sengles articles publicats per “El Diario del Alto Aragón” i “Diario de Huesca” arran d’una conferència sobre la matèria que va impartir el 13 de novembre passat al Col·legi Oficial de Medicina d’Osca.
Per a l’expert, el pediatre és l’especialista més adequat per abordar les necessitats de salut juvenil, especialment en la prevenció i la detecció primerenca de patologies psicosocials i problemes associats com el consum de drogues i el fracàs escolar. Tot i això, Callabed assenyala que els sistemes sanitaris solen perdre de vista els adolescents a partir dels 14 anys, just quan enfronten un moment crucial per al seu desenvolupament mental i emocional. Subratlla que els joves necessiten espais propis als centres de salut i estratègies integrals que incloguin el pediatre, la família i l’escola. Aquest enfocament cerca un equilibri entre prevenció, diagnòstic i tractament.
L’acadèmic esmenta models d’èxit com el d’Stanford, on l’atenció integral a adolescents comprèn aspectes físics i psicosocials. Tot i això, lamenta que a Espanya, tot i que s’han donat avenços en formació pediàtrica, encara queda molt per fer per implementar aquest enfocament de manera generalitzada. Segons Callabed, la preparació en salut mental i addiccions ha de ser una prioritat en la formació de pediatres. El president del Club de Pediatria Social adverteix, així mateix, que els adolescents d’avui enfronten més riscos que generacions anteriors a causa de factors com l’accés a substàncies addictives, l’auge de jocs perillosos i l’impacte de les xarxes socials. L’alcohol, destaca, és la droga més perjudicial estadísticament per als joves. També assenyala que el consum de cànnabis està vinculat a riscos de psicosi i reducció de l’esperança de vida. Callebed incideix que les xarxes socials i les noves tecnologies també poden contribuir a l’assetjament escolar i addiccions a videojocs, afectant un segment significatiu d’adolescents.
Per prevenir aquests riscos, l’expert assenyala que la família i l’escola són aliats indispensables al benestar de l’adolescent i advoca per controls de salut anuals que incloguin avaluacions de l’entorn familiar, escolar i social. A més, destaca la importància de la confidencialitat en la relació pediatre-adolescent, combinada amb un diàleg obert amb els pares. Per a Callabed, és crucial informar la societat sobre els riscos que enfronten els joves, però sense generar por. I llança un missatge com a conclusió: la col·laboració entre sistemes sanitaris, educatius i familiars pot millorar significativament la qualitat de vida i la salut mental dels adolescents.
