Dr. August Corominas
August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic emèrit de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “Els famèlics de Gaza”, en el qual aborda un tràgic tema d’actualitat: la fam que pateix la població palestina sotmesa al setge de l’Exèrcit israelià a la franja de Gaza. L’acadèmic ha compartit recentment en aquesta publicació els articles Els secrets de la longevitat i les ‘zones blaves’, “Atenció a les caigudes, de nit i de dia”, “La bona vida i la vida bona”, “Vida biològica i Vida Quàntica”, “Hospitals intel·ligents”, “Cosmonàutica i medicina espacial”, “El maltractament i la seva gestió”, “Biologia quàntica”, “El negre de Banyoles (boiximà o hotentot)”, “Polidactília”, “Adolescència, edat crítica de la vida humana”, “Les sirenes, il·lusió de navegants i homes de mar” i “Alimentació bíblica: aliments purs i aliments impurs”. A més és autor d’un dels capítols del llibre “Vitalidad al envejecer. Si lo deseas, puedes vivir más años con salud”, editat per la Reial Corporació amb el suport de Vichy Catalán.
Els famèlics de Gaza
A ple segle XXI, quan les tecnologies mèdiques poden assolir la vida i les plataformes globals poden transmetre imatges en temps real, la gana torna a aparèixer, nua, com una arma de guerra. I no parlem de la gana estructural dels països empobrits, sinó de la gana provocada, dissenyada i mantinguda amb premeditació en un territori concret: Gaza.
Gana induïda, no inevitable.
La gana a Gaza no és una conseqüència inevitable del conflicte. És un mecanisme de control, càstig i humiliació. L’accés restringit a aliments, aigua potable, electricitat i medicaments forma part d’un setge que castiga col·lectivament una població civil, contravenint els principis fonamentals del dret internacional humanitari.
Nens primatxons, mares amb els pits secs, ancians demacrats. Són les víctimes visibles d’un sistema invisible de bloqueig. No és la meteorologia, ni la desertificació, ni una plaga bíblica. És l’home contra l’home. És política, no natura.
Una tragèdia moral.
Les imatges que arriben de Gaza no només mostren destrucció, sinó buit alimentari. El crit mut dels famèlics ressona a l’ètica universal. No hi ha religió ni doctrina que pugui justificar la gana com a estratègia militar. Tampoc no hi ha silenci que no sigui complicitat.
Quan les institucions internacionals callen, quan els governs dubten i quan les acadèmies no denuncien s’obre pas la barbàrie. I és en aquest buit moral on apareixen els famèlics, no només com víctimes, sinó com testimonis de la nostra inacció.
Conclusió.
La gana és el límit biològic de la resistència humana. A Gaza, aquest límit s’ha creuat. Els famèlics no són només els que pateixen la fam física, sinó també els que viuen sotmesos a la desesperança, a la pèrdua de dignitat, a la indiferència del món.
Aquest article és un crit, un deure i una denúncia. Perquè l’Acadèmia no pot ser només un lloc de saber, sinó també de consciència.
