Francesc Torralba, director de la Càtedra Ethos d’Ètica Aplicada de la Universitat Ramon Llull i de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ha publicat l’obra “La Façana de la Glòria de la Sagrada Família. Fonts espirituals i teològiques de l’escatologia d’Antoni Gaudí” (Sant Pacià Books), fruit de la seva quarta tesi doctoral, que va llegir ara fa un any. La tesi va ser dirigida pel rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, Armand Puig, també acadèmic de número de la RAED, que fa dos anys va participar en la III Setmana de la Bíblia, que es va celebrar a la Sagrada Família, amb la xerrada “Meditació bíblica sobre la façana de la Passió”. Entre els membres del tribunal de tesi hi havia el director i arquitecte del temple expiatori, Jordi Faulí.
L’estudi recupera el projecte que va dissenyar el mateix arquitecte de la basílica per a aquesta façana. Un treball que per a Josep Maria Turull, rector de la Sagrada Família, permet conèixer millor la intenció d’Antoni Gaudí i la seva visió del temple. La Façana de la Glòria serà la darrera i ha de ser la més destacada del temple, ja que s’ubica com a entrada principal. Dedicada a l’ascensió de Jesús al cel, està previst que inclogui referències a la mort, el judici final, l’infern i la glòria de Déu pare. Tot i això, tant el projecte com la seva execució estan embolicats en una agra polèmica des de la construcció el 1975 d’un edifici que desvirtua la façana tal com es va dissenyar en els seus orígens. Si bé al seu dia el Ministeri de Cultura va assenyalar que no existia al projecte original l’escalinata prevista davant la façana, diversos plànols de les obres contradiuen aquesta versió.
Dr. Francesc Torralba
En uns d’aquests plànols del temple, signats per Gaudí el 1885, la façana queda retirada del carrer per deixar espai a l’ara polèmica escalinata, la façana alineada amb el carrer i les escales sobre un pont apareixen citades com a projecte de Gaudí a la premsa barcelonina el 1903 i 1907. Així mateix, apareix invariablement als plànols del temple a les publicacions de la Junta d’Obres del 1914, el 1917, el 1923 i el 1929. Un dels elements arquitectònics que complementen aquesta escalinata, precisament, és un túnel que representaria l’infern a l’imaginari gaudinià d’aquesta façana.
“Com serà la façana de la Glòria de la Sagrada Família? Quina és la idea originària d’Antoni Gaudí? Avui dia, aquesta façana és un projecte, però no una realitat. En aquesta tesi, ens proposem endinsar-nos a la seva iconografia. Descrivim els elements simbòlics que la integren i, alhora, explorem les fonts espirituals i teològiques del pensament escatològic del seu creador per comprendre la seva representació del més enllà: del cel, del purgatori i de l’infern. Al llarg del llibre oferim una presentació exhaustiva de la Façana de la Glòria a partir de les fonts històriques, intentant explicar el significat de cadascuna de les parts i dels grups escultòrics que s’han projectat. Pretenem oferir als artistes que se’ls encomani la tasca de desenvolupar els grups escultòrics que compondran la façana principal algunes claus per representar els àmbits de l’escatologia d’Antoni Gaudí. Tant de bo aquest estudi contribueixi a fer que la façana resultant posi de manifest la intenció i la visió de Gaudí”, assenyala l’autor a la presentació del llibre.
L’obra se suma a altres llibres destacats de l’autor com ara “El sentit de la vida” (2008), “No passeu de llarg” (2010), “El valor de tenir valors” (2012), “Un mar d’emocions” (2013), “Córrer per pensar i sentir” (2015), “Saber dir no” (2016) o “Món volàtil” (2018). Ja durant la pandèmia, Torralba ha publicat els llibres “Humildad”, “Paraules de consol. En la mort d’un ésser estimat”, “Formar personas. La teología de la educación de Edith Stein” i “Vivir en lo esencial. Ideas y preguntas después de la pandemia”. I, fins a aquesta, la seva darrera obra era “L’ètica algorítmica”, que va ser guardonada amb el Premi Bones Lletres d’Assaig Humanístic que atorguen la Reial Acadèmia de Bones Lletres i l’editorial Edicions62.
A aquestes reflexions sobre la fragilitat que l’ésser humà ha viscut tan de prop en aquests temps de crisi, el cicle que tot això suposa a la nostra escala de valors i la recerca d’una ètica cristiana a peu de carrer construïda sobre la base sòlida del coneixement científic i l’estudi de grans pensadors, Torralba suma un intens treball com a editor. L’acadèmic també dirigeix les publicacions periòdiques “Ramon Llull Journal of Applied Ethics” i l’anuari “Ars Brevis” de la Fundació Blanquerna i és vicepresident de la Societat Hispànica d’Amics de Søren Kierkegaard. Al llarg de la seva trajectòria ha escrit un centenar de llibres, alguns premiats i traduïts a diferents idiomes, i ha rebut diversos premis i reconeixements.
