Teresa Freixes
Catedràtica Jean Monnet ad personam, acadèmica de número i vice-presidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)

Article publicat al diari “El Imparcial” l’11 de desembre de 2020

Dra. Teresa Freixes

Dra. Teresa Freixes

Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, acadèmica de númeroi vice-presidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre la democràcia, la lleialtat institucional i la figura dels representants polítics arran de les últimes polèmiques que s’han donat en la política espanyola a l’article “La mujer del mazo”, publicat el passat 11 de desembre al diari “El Imparcial” i al seu bloc personal, teresafreixes.wordpress.com. Partint de la figura de l”speaker’ de parlament bicameral britànic, l’acadèmica es planteja si una figura així, independent, no seria fonamental al Congrés dels Diputats.

“És realment peculiar el funcionament de la Cambra dels Comuns. Els debats són vius, els parlamentaris no llegeixen discursos pre-preparats.  S’embranquen en discussions de fons, aferrissades moltes vegades. Aplaudeixen, fins i tot arriben a xiular amb educació (admirativament o com a censura) les expressions enginyoses que, amb relativa freqüència, formen part de la discussió. La bronca, perquè de vegades també s’hi produeix, té uns límits que no es poden traspassar. Igual que les cambres d’aquí? Sobren comentaris”, assenyala Freixes entre l’humor i l’escepticisme.

L’acadèmica i vice-presidenta de la RAED considera que, a diferència d’aquesta figura de l”speaker’, a la política espanyola és habitual veure presidents parlamentaris abandonar la seva suposada neutralitat per abraçar objectius partidistes i conduir a les càmeres cap a ells en lloc d’exercir la moderació i mediació als debats. “Aquí vam poder presenciar com una presidenta d’una cambra autonòmica, sense cap pudor, va intervenir directament en l’ofensiva política, servint al partit a què, també a diferència del seu homòleg britànic, no va deixar de pertànyer qui hauria de representar a tots els membres de la cambra, tot i que la seva remuneració deriva dels impostos generats per tots els ciutadans, siguin o no siguin de la seva mateixa corda política”.

Freixes assenyala que, de la mateixa manera, durant la celebració de l’últim dia de la Constitució al Congrés dels Diputats, el passat 6 de desembre, es van deixar a part una altra vegada les regles que haurien de presidir la vida parlamentària davant la inacció de la presidenta de la càmera.

 

Llegiu l’article