La diplomàcia i la literatura

Naohito Watanabe, excònsol general del Japó a Barcelona, acadèmic corresponent de l’Acadèmia Nicaragüenca de la Llengua, acadèmic honorari de l’Acadèmia de Geografia i Història de Nicaragua i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “La diplomàcia i la literatura”, un resum de l’article original publicat a la revista japonesa “Kiryuzeki”.

La diplomàcia i la literatura

Poble natal

Es presenta el currículum vitae de l’autor, Naohito Watanabe, que va néixer al poble de Sakawa-Cho, envoltat de bellesa natural. Va estudiar a l’escola primària de Sakawa, que conservava la porta principal de l’antiga escola de samurais, i va prosseguir els seus estudis a l’escola secundària i preparatòria de Kochi Gakugei, la Universitat d’Estudis Estrangers de Tòquio i la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.

Va entrar al Ministeri de Relacions Exteriors del Japó i ha treballat durant més de 40 anys al món iberoamericà: Espanya, Veneçuela, Nicaragua, Rio de Janeiro, Miami, Equador, Uruguai… A Barcelona va ser cònsol general.

L’autor creu que el fet de ser oriünd de Sakawa ha influït en el curs de vida. Va créixer admirant els herois oriünds del seu poble natal, com ara Tomitaro Makino, el botànic mundialment famós; Mitsuaki Tanaka, ministre de la Casa Imperial; Ryo Mizuno, pare de la immigració japonesa a Brasil; Masako Bando, premiada escriptora de Naoki, o Hiroshi Kurogane, caricaturista molt popular. Tot això el va animar a tractar amb el món i va decidir entrar al món de diplomàcia.

El món diplomàtic

Després de treballar per llarg temps al capdavant de la diplomàcia fent negociacions bilaterals i multilaterals, promoció de les relacions econòmiques, comercials i culturals i protecció dels compatriotes, l’autor es va adonar que les relacions entre els països són, al cap i a la fi, les relacions personals i que per a la diplomàcia cal no només l’habilitat dels idiomes, els coneixements de lleis, el Dret internacional i de l’economia, sinó també l’àmplia cultura: la història, l’art, la literatura, una visió holística i, al capdavall, la integritat humana.

També va veure que per conèixer a fons la societat i la gent d’un país i fer la funció diplomàtica és important fomentar els llaços personals i la comunicació a través de la formació de les relacions socials fins i tot les aficions. En aquest article es presenten la literatura que és important per a la diplomàcia i, en un país de poetes com Nicaragua, la literatura de Rubén Darío.

Nicaragua

Nicaragua es consolidava com el país número 1de Centreamèrica gràcies a l’exportació de cotó a la primera meitat del segle XX, tot i que es va veure frenat per l’època dictatorial, el terratrèmol de Managua del 1972, la revolució sandinista, la guerra civil fins a la democratització a l’època de la presidenta Violeta Chamorro. Des de llavors, la comunitat internacional ha donat molt suport a la reconstrucció del país amb la cooperació econòmica i cultural. El Japó, en concret, va inaugurar el Jardí Japonès amb la presència de Ses Alteses Imperials al setantè aniversari de les relacions diplomàtiques el 2005.

La difícil situació de llavors

La dècada de 90 del segle passat era encara una època difícil i s’observaven els vestigis de la guerra i del terratrèmol. A la nit sempre se succeïa una apagada planificada. Es podia llegir amb espelmes, però les lletres oscil·laven i se n’emborratxava la lectura. L’autor va intentar llegir els llibres amb la llum de cuques de llum recollides en una bossa de plàstic, però no, així no es podia llegir.

Tot i això, estenent els seus passos cap als afores, els seus ulls es meravellaven per la bellesa de la natura, exuberant fauna i flora tropical, llacs d’aigua cristal·lina, un cel immens i blau i el somriure alegre dels nens i nenes amb els seus balls folklòrics i dones molt treballadores.

La trobada amb l’obra de Rubén Darío

Un dia, l’autor va visitar el llac de Nicaragua, famós pels taurons d’aigua dolça. A l’embarcador s’hi va acostar una nena petitona, potser de vuit o nou anys, amb els cabells rossos, ulls negres, pell morena cremada pel sol i vestida de parracs i descalça. Ell va creure que demanaria algun dineret, com solien fer els nens als semàfors per aquell temps. Però quina sorpresa! Va començar a declamar alguna cosa. Quelcom rítmic i versificat. Era un poema. Poema dolç i ressonant amb certa malenconia.

Margarita, está linda la mar,

y el viento

lleva esencia sutil de azahar；

yo siento

en el alma una alondra cantar：

tu acento.

Margarita, te voy a contar

un cuento.

Ell es va quedar embadalit i va sentir fins a l’estremiment de cor amb la declamació d’aquella nena. Era un poema de Rubén Darío.

País de poetes

Coneixent més i més les seves obres i la literatura de Nicaragua, l’autor va arribar a descobrir que Nicaragua era un país de poetes i de gran tradició de poesia. La cultura de la poesia estava profundament arrelada a la vida quotidiana dels nicaraguencs.

Rubén Darío

Rubén Darío és el magne poeta de Nicaragua, gran mestre de la literatura de la llengua espanyola i pare de modernisme. A més de poeta era el periodista i diplomàtic. Rubén Darío va ser un escriptor molt prolífic i va escriure molts poemes, articles i contes en proses. Les seves obres tenen cadències sonores i metres variats amb la reverberació sensorial de colors amb els termes neològics, litúrgics i científics i en les seves obres emergeix el món de pintura, escultura i música a l’espai poètic. Amb la seva vigorosa imaginació abasta els temes cosmopolites i exòtics com ara la mitologia grega, les llegendes medievals, orientals i japoneses sobrevolant llocs i espais.

A la seva obra mestra “Azul” ens brinda un cofre ple de joies de colors, noves cadències sonores i ritmes mai abans escoltats creant el món exòtic i fantàstic on s’idolatra justament a la musa d’art grega enlluernadora. Rubén Darío va crear el món nou de modernisme i la literatura més original de la llengua espanyola a través del seu apropament a la literatura francesa. També va ser conscient del destí del continent americà.

Rubén Darío i el Japó

Els anys de naixement (1867) i defunció (1916) de Rubén Darío coincideixen casualment amb els de l’escriptor Soseki Natsume, precursor de la literatura moderna japonesa, que també es va inspirar en la civilització occidental i si escau a través de l’acostament a la literatura anglesa per crear el seu món literari.

El poeta de terra càlida adorava i era un apassionat pel llunyà país oriental, el Japó. Rubén Darío va escriure sobre el Japó moltes vegades a les seves obres, va parlar de la semblança del volcà Momotombo amb la muntanya Fuji, va escriure contes sobre l’emperador, la típica princesa japonesa, el rei burgès aficionat de japoneria…

També lamentava que el Japó de llavors estava convertint-se en un país occidentalitzat impregnat de nacionalisme, militarisme i imperialisme, oblidant la tradició mil·lenària i l’ànima encantadora de l’antic Japó, i advertia amb la certa premonició de la guerra el que havia de venir després de l’aclamat triomf de la civilització. Rubén Darío fusionava allò exòtic del Japó en el seu modernisme amb la seva vigorosa imaginació.

El Rubén Darío de l’autor

L’autor es va deixar encantar per l’obra de Rubén Darío i va traduir al japonès les més representatives, com “Azul”, “El viaje a Nicaragua” o “Intermezzo Tropical”. I, finalment, “Els contes complets de Rubén Darío”. Va ser nomenat membre corresponent de l’Acadèmia Nicaraguenca de la Llengua, membre d’honor de l’Acadèmia de Geografia i Història de Nicaragua, vicepresident honorari del Moviment Mundial Darià a Miami i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors, que té molts acadèmics de honor guardonats amb el premi Nobel. L’autor ha pogut conèixer el món acadèmic profund de Nicaragua i d’Europa.

També la famosa escriptora Banana Yoshimoto va dedicar el pròleg a la traducció de “Els contes complets” assegurant que “va ser bo haver pogut tocar la força gran de l’ànima que té el noble, bell i dolç sabor sobrepassant les èpoques”. És el que evoca la importància de la literatura dariana.

Al món de diplomàcia també era indispensable tenir els coneixements darians com l’educació literària. Així és com la literatura ha servit al món de diplomàcia i ha cultivat la vista per veure d’una altra manera la gent i el món. L’autor està decidit a continuar divulgant la literatura dariana al món.

Golf

Avui dia el golf ha esdevingut un esport olímpic. Al Japó és una pràctica molt popular, amb famosos golfistes com Hideki Matsuyama, campió de Masters, o Hinako Shibuno, campiona de l’Open Britànic femení.

A l’ultramar, les comunitats japoneses organitzen competicions de golf, cites que són espai d’intercanvi d’informacions i l’instrument de comunicació per fomentar els llaços personals. Els dies de pluja, de vent i encara en dies de tempesta els japonesos juguen a golf. Aquest amor al golf dóna l’energia a les feines i a la vida diària.

A Barcelona es va celebrar la Copa d’Europa, on molts empresaris japonesos aficionats a aquest esport van participar. L’autor també va participar en aquesta competició completant un pèssim recorregut, però animant la competició. Va poder cultivar la paciència i la perseverança. Tot i això, l’autor té una anècdota d’or al voltant d’aquesta pràctica: la trobada amb el cèlebre golfista Jack Nicklaus.

La trobada amb Jack Nicklaus

A Jupiter, Florida, hi viu el golfista mundialment famós Jack Nicklaus. Les seves victòries són aclaparadores amb 18 triomfs a ‘majors’. Al Japó se’l coneix com l’emperador del golf, i hi ha dissenyat 23 camps, mostrant als japonesos el seu esperit esportiu. Gràcies a ell, la pràctica de golf al Japó s’ha duplicat.

L’autor va tenir l’honor de lliurar la condecoració del Sol Naixent a Jack Nicklaus per la seva contribució a l’intercanvi esportiu entre el Japó i els Estats Units. Es va celebrar la cerimònia de lliurament al seu club de golf de Jupiter. Ell va rebre la condecoració amb l’alegria i el somriure. Per a l’autor va ser inoblidable l’encaixada de mans amb ell. La mà gran i càlida de Nicklaus.

Gràcies a això, l’autor va millorar el swing. És el millor record, com un tresor.