José María Baldasano, catedràtic d’Enginyeria Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya, Premi Nobel de la Pau com a representant del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic i acadèmic de número la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), ha concedit tres entrevistes als diaris “La Vanguardia” i “La Razón” i a l’agència Efe, que ha reproduït diversos mitjans espanyols i hispanoamericans, arran de la recent presentació de la seva última obra divulgativa, “Dos grados más no son para tanto. Una historia del negacionismo climático” (Cátedra), en la qual aborda la controvertida història de la negació de la crisi climàtica, sempre abanderada per interessos polítics i comercials. Així mateix, l’expert presenta conceptes de recent creació com el retardisme i la neutralitat tecnològica i crida a la responsabilitat col·lectiva davant l’emergència climàtica.
A l’edició del passat 20 d’octubre de “La Vanguardia”, l’acadèmic explica al reconegut periodista Antonio Cerrillo com des del segle XIX existeix la certesa científica de la relació entre la quantitat de diòxid de carboni a l’atmosfera i la temperatura global després de les investigacions del Premi Nobel de Química Svante August Arrhenius. A partir d’aquí, explica, tot han estat polítiques de comunicació de les empreses responsables de l’escalfament per negar o posar en dubte els postulats científics. “Fins al 1990, el moviment negacionista és molt corporatiu, propi de les empreses de combustibles fòssils. Però a partir dels anys 90 el canvi climàtic deixa de ser un assumpte científic per convertir-se també en un assumpte polític. I aquí exerceix un paper el fet que el 1989 cau el mur de Berlín. Des de la perspectiva occidental, el comunisme rus ha estat vençut i llavors ha de sorgir un nou enemic. És el moment en què el moviment econòmic neoliberal, que ja ha anat emergint des dels finals dels 70, es converteix en un component que va molt més enllà del vessant econòmic empresarial per ser un component d’ideologització política. Llavors, aquí es busca un nou enemic on projectar el model de consum i el model capitalista radical”, explica.
D’altra banda, a l’edició del 12 de desembre de “La Razón”, Baldasano incideix a aquestes estratègies negacionistes que han evolucionat al llarg de les dècades, passant del tradicional negacionisme explícit al retardisme amb missatges com que hi ha emissions, però existeixen les alternatives tecnològiques per capturar-les, una cosa que l’expert rebutja considerant-ho una falsedat i anteposant l’evidència. “La combustió de combustibles fòssils té efectes cancerígens, a més de generar problemes respiratoris, cardiovasculars, cerebrals i en el sistema reproductor. Després hi ha efectes globals i a llarg termini del canvi climàtic per les onades de calor, sequeres, etc. I també per fenòmens meteorològics extrems com la Dana del 2024. Inundacions sempre n’hi ha hagut. Però el canvi climàtic va fer que fos un 15-20% més intensa del que hagués estat. I després hi ha importants efectes de salut indirectes”, assegura.
Finalment, a l’entrevista a Efe, difosa el 26 de desembre, l’expert considera que el clima hauria de ser qüestió d’Estat i no un tema de confrontació política, tot i que creu que es fa molt difícil pels plantejaments de pensament dels diferents actors polítics a Espanya. “No és una qüestió de creure o no creure, és una qüestió d’anàlisi de dades. Ocupar-se de les conseqüències del canvi climàtic és econòmicament molt més eficient que esperar a l’arribada de fenòmens climàtics extrems, com en el cas de la dana del 29 d’octubre del 2024 a València. L’evolució de l’actual canvi climàtic exigeix resposta política i el negacionisme prova d’endarrerir-la al màxim possible per continuar vivint en la civilització dels combustibles fòssils”, conclou.
“Els negacionistes i escèptics del canvi climàtic ens volen fer creure que tota la qüestió de l’escalfament global és una idea somiada per un grup de científics entossudits a destruir l’economia i la societat. Tot i això, les arrels del pensament científic sobre la temperatura de la Terra i les seves causes deriven del desenvolupament del coneixement al llarg dels segles XIX i XX. La raó per comptar tot aquest viatge al temps de coneixements científics que ens han permès conèixer millor el funcionament de l’atmosfera terrestre i del sistema climàtic és que molts dels mites, mentides i falsedats negacionistes estan basats en un ús esbiaixat, manipulat i falsejat d’aquests.
Dr. José María Baldasano
El negacionisme climàtic és, fonamentalment, un fenomen econòmic, ideològic, polític, social i mediàtic que rebutja o subestima el consens científic sobre l’actual canvi climàtic i les seves conseqüències, que té per objectiu bàsic i principal que la humanitat continuï a la civilització dels combustibles fòssils”, afegeix Baldasano a la presentació de la monografia.
Baldasano va ser l’autor de l’“Informe sobre canvi climàtic” que va debatre la Comissió d’Emergència Climàtica del Parlament de Catalunya i va elaborar també l’“Informe dels Premis Rei Jaume I de Medi Ambient sobre l’Actual Canvi Climàtic”, que va signar juntament amb José Luis Rubio i que va presentar davant del ple de l’Alt Consell Consultiu en R+D+i de la Presidència de la Generalitat Valenciana. L’acadèmic va presentar així mateix l’estudi “Les zones de baixes emissions per millorar la qualitat de l’aire de les ciutats” a la trobada virtual “Barcelona, zona de baixes emissions”, celebrada pel diari “La Vanguardia”. Baldasano va estudiar a fons els efectes de la reducció d’emissions que es va produir a causa de les restriccions de mobilitat a conseqüència de la pandèmia en articles com “Covid-19 lockdown effects on air quality by NO2 in the cities of Barcelona and Madrid (Spain)”, on apel·lava a la implementació de noves polítiques de mobilitat urbana després de certificar una reducció d’emissions que es va situar entre el 50% i el 62% en aquestes dues ciutats durant el mes de març del 2020.
