“A principis del segle XXI se’ns fa difícil seguir explicant la societat internacional en els termes clàssics”
Santiago Castellà, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i director de la càtedra Tarragona Smart Mediterranean City de la Universitat Rovira i Virgili, considera en el treball “La emergencia de las ciudades en la nueva sociedad internacional: ¿Hacia una ciudad Estado?”, que va presentar al III Acte Internacional de la RAED, el paper de la ciutat com a epicentre de l’actual transformació social a través de la tecnologia, els nous corrents ideològics i la creativitat. “En un món global, que cada vegada s’explica menys pel paper de l’Estat, la ciutat -de nou ciutat Estat- torna a ser la gran protagonista”, sintetitza.
Dr. Santiago José Castellà Surribas
Castellà repassa la configuració i evolució del concepte d’Estat contemporani que es va fixar en la Pau de Wesfàlia, el 1648, per concloure que en un món globalitzat no se sustenten els seus fonaments. “La Pau de Westfàlia marca el naixement de l’Estat modern, que té a la base física territorial un dels elements determinants de la sobirania. L’Estat, la sobirania preconitzats com absoluta i il·limitada, respon a una lògica d’adquisició de territoris, normalment mitjançant la conquesta, que ha marcat des dels seus inicis la història de la humanitat”, inicia la seva argumentació.
“A finals del segle XIX i principis del segle XX, i l’especial després de la creació amb el Tractat de Versalles de la Societat de Nacions, les organitzacions internacionals emergeixen progressivament com un nou actor de la societat i subjecte de l’ordenament jurídic internacional -prossegueix- . Però és a principis del segle XXI quan se’ns fa difícil seguir explicant la societat internacional, i amb ella l’ordenament jurídic internacional cridat a ordenar-la, en termes com els sorgits a Westfàlia. Una pluralitat de nous actors tracen un complex i variat sistema de interrelacions mútues que desborden la entronitzada intangibilitat de les fronteres”.
Castellà considera que fins ara s’ha prestat escassa atenció a la ciutat com a epicentre de les grans transformacions globals que viu el planeta. Tot i que les noves smart cities, on les noves tecnologies de la informació i la comunicació han posat de relleu el profund procés d’urbanització que viu tothom i la creixent autonomia i flexibilitat de les ciutats per operar àgilment en una societat global buscant atreure recursos, generar coneixement i oferir millors oportunitats vitals i qualitat de vida als seus habitants, obren un nou marc. “Hem d’acabar plantejant-nos si assistim al naixement d’una nova ciutat Estat”, conclou l’acadèmic.
