Enrique Sada
L’historiador mexicà Enrique Sada, col·laborador de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), recupera la cara més cruel del revolucionari mexicà Pancho Villa arran del reconeixement governamental que ha rebut al país a proposta del Govern d’Andrés Manuel López Obrador a l’article “Del Año (y daño) de Francisco Villa”, publicat al portal El Siglo de Torreón el 22 de juliol passat. L’expert lamenta que aquest homenatge se sumi en l’actual mandat presidencial al dels supervivents de la Lliga Comunista 23 de Setembre, responsable del segrest i assassinat de diversos mexicans oposats al règim, o de Ricardo Flores Magón, anarquista acusat d’oferir la Baixa Califòrnia i Sonora als Estats Units durant la Revolució mexicana.
“Segons fonts oficials, la Cambra de Diputats -en realitat, el president de la República- va tenir el mal gust i el pitjor encert de designar el present 2023 com l’Any de Francisco Villa per honrar amb això la memòria del cèlebre bandoler i revolucionari que va acabar sent liquidat pels familiars d’algunes de les seves víctimes fa 100 anys a la ciutat de Parral, Chihuahua, com va demostrar magistral i recentment l’historiador Reidezel Mendoza a ‘La emboscada: asesinato de Francisco Villa’ (2022)”, inicia Sada la seva argumentació.
L’expert explica com Doroteo Arango -nom real de Pancho Villa- va intentar legitimar la seva incursió en el bandolerisme amb una mentida, el fals rapte o abús de la seva germana Martina, des de la publicació de les seves memòries, un extrem també desmentit gràcies a les dates que el mateix guerriller es va encarregar de brindar i mitjançant diverses versions molt diferents del suposat fet proporcionades en vida per ell mateix.
“Després de l’anomenada Desena Tràgica i l’arribada al poder de Venustiano Carranza, Villa tornarà cínicament a les seves velles maneres abusant del seu poder al comandament de la Divisió del Nord: ja sigui pactant vilment amb el kàiser Guillem II l’atac a Columbus per detonar una invasió nord-americana contra Mèxic o cometent violacions, assassinats, segrestos, robatoris i fins i tot feminicidis en massa com la crema de 120 soldaderes vives a Camargo, ordenant la violació massiva de totes les dones i nenes a Namiquipa, dinamitant viva la professora Margarita Guerra a Chihuahua capital i fins i tot perpetrant el genocidi de San Pedro de la Cueva, Sonora, on va ordenar assassinar ‘a tots els homes nascuts i encara per néixer’ malgrat els precs del rector local, a qui va acabar per matar també, per evitar aquest crim de lesa humanitat”, prossegueix el relat dels crims de l’homenatjat.
L’historiador finalitza la seva reflexió fent una crida a la comunitat acadèmica per obrir els ulls des de la història a la ciutadania, considerant que si bé per a la classe política la manipulació dels fets s’ha convertit en norma, no ha de ser així entre els qui com a acadèmics i formadors, els qui haurien de preparar futures generacions d’investigadors i mexicans en la ciència històrica, allunyada de la ideologia, “per evitar que la impostura substitueixi la veritat o que la mentida s’entronitzi a perpetuïtat des del poder”, conclou.
