Jorge Juan y Santacilia
Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va abordar el 19 de setembre passat a l’Ateneu de Madrid la figura del reconegut enginyer, científic i matemàtic Jorge Juan i el seu paper en la ciència i el pensament de la Il·lustració a la conferència “Jorge Juan: orto y cenit de la Ilustración española”, fonamentada en la completa biografia de l’autor signada pel mateix acadèmic: “Jorge Juan. En torno a su vida y su obra”. La sessió va estar presidida i presentada per Alfonso Vázquez, secretari primer de l’Ateneu i president de la seva Secció Ciència i Tecnologia, i el debat que es va obrir a la finalització va ser moderat per Ernesto Ríos, secretari d’aquesta mateixa secció de l’Ateneu.
Gran coneixedor de la figura i l’obra de Jorge Juan, a qui ha dedicat diversos estudis, González de Posada va presentar la seva trajectòria vital i científica i les principals aportacions al coneixement, com el mesurament de la longitud del meridià terrestre durant la missió geodèsica francesa del segle XVIII, que va demostrar que la Terra està aplatada als pols. Un èxit que el pensador va aconseguir de la mà de Luis Godin, considerat el pioner de la ciència moderna a les Espanyes, i que es va plasmar a l’obra que va publicar amb Antonio d’Ulloa: les conegudes “Observaciones astronómicas y físicas hechas de orden de Su Majestad de las cuales se deduce la figura y magnitud de la Tierra y se aplica a la navegación”, basades en la llei de la gravitació universal d’Isaac Newton. “Aquest és l’ort. Aquí és on neix la il·lustració espanyola”, va sentenciar l’acadèmic.
Així i tot, com va destacar González de Posada a la seva conferència, el científic va topar amb un pensament oficial fixat per la Inquisició, que es va oposar a les tesis copernicanes, i amb un model universitari que no va acollir les seves tesis. Per sort, va destacar el ponent, la Il·lustració es va consolidar a Cadis gràcies a l’Acadèmia de Guardamarines, on també es va construir el primer observatori astronòmic d’Espanya. Precisament a la ciutat andalusa Jorge Juan va destacar també en les seves facetes humanística i literària, com l’acadèmic ja havia abordat a l’estudi “Jorge Juan y su asamblea literaria (Cádiz, 1755-58)”, en què presenta la tertúlia que el mateix científic va fundar el 1755 a la seva residència gaditana, que va denominar Assemblea Amistosa Literària. La cita aplegava tots els dijous professors de l’Acadèmia de Guardiamarines i del Col·legi de Cirurgia de Cadis, a més de diversos matemàtics i astrònoms, per repassar les darreres publicacions científiques.
Dr. Francisco González de Posada
Així mateix, Jorge Juan també va contribuir de forma decisiva al desenvolupament de l’Enginyeria Naval i els estudis d’Astronomia, a més d’en el seu paper innovador a l’educació superior, com González de Posada també havia abordat a l’estudi “Jorge Juan: innovador de la educación superior en la España ilustrada”, publicado en la “Revista Complutense de Educación”.
González de Posada és enginyer i doctor de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Madrid, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontifícia de Salamanca i llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid. Posseïdor de vuit doctorats, ha impulsat i dirigit nombrosos projectes i estudis de diverses branques del saber. Va ser reconegut amb la Medalla d’Honor al Foment de la Invenció i va ser així mateix rector de la Universitat de Cantàbria.
És acadèmic de número de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina d’Espanya, de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i membre de l’Acadèmia Mundial d’Arts i Ciències, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Cadis, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i la Reial Acadèmia de Ciències, Belles Arts i Bones Lletres d’Ècija i acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Cantàbria, de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Cadis i de la Reial Acadèmia de Medicina de Canàries. Presideix l’Acadèmia de Ciències i Enginyeries de Lanzarote.
