José Ramón Calvo, president de l’Institut d’Investigacions Interdisciplinàries de la RAED, explica la seva relació amb els Nobel i avança un futur programa acadèmic
José Ramon Calvo, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i president del seu Institut d’Investigacions Interdisciplinàries, avança en una entrevista a Diario Médico el futur programa “Jo també puc ser premi Nobel” que posarà en marxa la RAED en un futur. “El nom ja diu molt: joves seleccionats a punt d’entrar a la universitat, de 17-20 anys, tutoritzats per guardonats, als quals estimular per escollir una carrera científica i un enfocament cap al descobriment. És evident que requereix d’un suport de l’Administració. El concebem com un programa ADO de la ciència, i tots sabem que, amb els anys, l’ADO esportiu va cristal·litzar en l’obtenció de medalles olímpiques”, avança Calvo.
L’acadèmic explica en aquesta publicació especialitzada com va començar la seva relació amb els Nobel ja fa més de dues dècades i com han influït en la seva carrera, fins al punt de dedicar bona part dels seus esforços a crear programes de divulgació de les seves experiències i coneixements mitjançant el contacte amb estudiants i joves investigadors i experiències compartides. “El 1993, el rector de la Universitat de Las Palmas em va oferir organitzar unes jornades internacionals per al cinquè aniversari de la institució. Li vaig dir que portaria a nou premis Nobel i que les inauguraria la Reina -explica Calvo-. Després se’m va acudir organitzar un Campus d’Excel·lència a les illes Canàries, en què van conviure científics amb el Nobel i altres experts amb estudiants joves”.
“El meu objectiu ha estat sempre despertar les vocacions científiques en nois amb talent i predisposició -prossegueix-. Es van celebrar cinc edicions del Campus, del 2005 al 2009, i en total van participar una cinquantena de científics Nobel, que cohabitaven en un hotel amb doctorands. Aquests rebien feedback, consell i crítica en els seus projectes de doctorat, i em consta que per a la majoria va ser un moment estimulant en el seu creixement personal i acadèmic. Després del Campus, he seguit convidant guardonats a fòrums i cicles de conferències”.
Dr. José Ramón Calvo
L’acadèmic assegura que de la seva llarga relació amb els Nobel ha après que en la perseverança, al costat del treball i el talent, hi ha la línia que separa l’investigador que acaba arribant a la seva meta i el que es queda a mig camí. I troba tres trets en comú entre tots els guardonats amb els quals ha tingut relació, al marge del seu camp científic: “una curiositat sense límits, passió pel que fan i aquesta perseverança a prova de bomba, perquè on altres abandonen ells continuen buscant”.
Finalment, Calvo assegura que per fabricar premis Nobel l’únic secret està en l’aposta ferma i decidida per la investigació, quelcom que a Espanya no es té molt en compte. “A Espanya, la inversió en ciència, tecnologia i estímuls a la recerca és paupèrrima. No és inverteixo i aconsegueixo, és inverteixo, espero i ja veurem. I les nostres universitats tampoc no estan orientades a atraure talent extern. Una excepció és Icrea, la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, que capta aquest talent i el presta a les universitats. Els èxits científics necessiten d’un ecosistema adequat”.
