Dr. Joaquín Callabed
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), convida a la comunitat acadèmica a realitzar un recorregut erudit per la història de la medicina i els últims aspectes en què es debat en el present en els articles “Los principales logros médicos de Miguel Servet“, “¿Cómo abordar las enfermedades raras?”, “Los orígenes de la pediatría social en España”, “La controversia de la enuresis” i “La farmacia Buenos Ayres de São Paulo”, publicats entre els passats mesos d’octubre i novembre a les seccions “Lectores expertos” i “Lectores corresponsales” de l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors de la qual forma part activa.
A “Los principales logros médicos de Miguel Servet”, l’acadèmic repassa la figura del llegendari teòleg i metge aragonès del Renaixement, considerat un pioner de la medicina per les seves recerques sobre la circulació menor de la sang, l’acció del xarop, la farmàcia i la relació entre metge i pacient a les albors de la medicina moderna, a més d’obrir una nova era del pensament occidental en una època de cisma religiós. “L’esperit humanista i lliurepensador de Servet el va atreure nombroses polèmiques i conflictes. La resplendor dels seus passos roman entre nosaltres”, assenyala Callabed.
Per la seva banda, a “¿Cómo abordar las enfermedades raras?”, l’expert aborda des del punt de vista professional la gestió de les entre 7.000 i 8.000 patologies que poden afectar entre el 6% i el 8% de la població mundial i que continuen sent unes grans desconegudes que triguen a diagnosticar-se amb precisió. “Aquestes patologies tan poc estudiades i conegudes, amb les quals els facultatius no sols tenir contacte, constitueixen un problema sociosanitari de primera magnitud: sol tractar-se de malalties greus, de difícil i tardà diagnòstic, que apareixen a la infància i també a la infància edat adulta i solen ser de caràcter crònic. Són un grup de malalties molt heterogènies amb molt diferent història natural, moltes invalidants”, considera.
A “Los orígenes de la pediatría social en España”, el president del Club de Pediatria Social reprèn un dels temes en què ha destacat com a divulgador per centrar-se en la figura i l’obra d’Andrés Martínez Vargas, a qui considera un gran impulsor de l’especialitat gràcies a la seva tasca com a catedràtic i obres socials. “Andrés Martínez Vargas és un pioner a la pediatria espanyola de finals del XIX i començaments del XX. Va respirar els aires emanats amb la Il·lustració del filòsof Jean-Jacques Rousseau, el pensament liberal de John Locke i David Hume i el sistema pedagògic de Johann Heinrich Pestalozzi i Friedrich Fröbel, que amb l’epistemologia com a arma de treball i les idees socials que s’anaven desenvolupant van fer progressar la cura dels nens”, assenyala.
A “La controversia de la enuresis”, Callabed aborda la que considera una patologia subestimada pels pediatres i que poques vegades és motiu de consulta pels pares, que l’assumeixen més com una característica associada a la infància. “L’enuresi nocturna és una de les patologies més freqüents en els nens i les nenes. A França, per exemple, es calcula que un 5,8% dels nens de 6 a 10 anys són enurètics. Es tracta de la micció normal habitualment nocturna , involuntària i inconscient sense lesió orgànica que persisteix o reapareix a partir dels 4 anys, les repercussions a la vida social del nen poden ser importants, pot ocasionar una vergonya i una baixa autoestima capaç de pertorbar l’aprenentatge escolar. dels afectats estan preocupats per aquest problema i més del 65% revela no haver parlat d’aquest tema als seus amics. La majoria rebutja participar en activitats escolars que suposin dormir fora de casa seva”, explica la dimensió del problema, que aconsella tractar en tots els casos.
Finalment, a “La farmacia Buenos Ayres de São Paulo”, l’acadèmic presenta la farmàcia més gran de Sud-amèrica, on cada dia es dispensen unes 1.500 fórmules magistrals, terapèutica arrelada al Brasil que suposa un 12% de la facturació de l’establiment. “La farmàcia Buenos Ayres va ser fundada el 1946 pel farmacèutic Álvaro de Queiroz Marqués amb una filosofia del treball que persisteix actualment: ètica professional, respecte i comprensió al pacient i col·laboració amb els organismes de salut pública seguint les directrius legals i científiques de els organismes de salut brasilers. Les seves 14 plantes ocupen 400 empleats”, explica després de narrar la seva experiència personal al centre, on va oferir una conferència.
