José Ramón Calvo, assessor estratègic del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació, director del Club d’Excel·lència d’Ubbiquo Business School i acadèmic de número i president de l’Institut de Cooperació Internacional de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va presentar el passat 15 de juliol, en el marc del cicle de Conferències Públiques de la Reial Acadèmia de Ciències, Enginyeries i Humanitats de Tenerife que es va celebrar a l’Hotel Lancelot Platja d’Arrecife, el treball “Evolución de la salud pública a través de la historia de la higiene”, en què va exposar la relació al llarg de la història de la higiene i la salut.
L’acadèmic va assenyalar que si bé l’Homo sapiens, com d’altres espècies properes, sempre ha tingut cura de la higiene de la seva pell i de les seves dents com a part de la seva vida saludable, aquesta pràctica no va ser descrita com una part substancial de la salut fins a Grècia i la Roma clàssiques, en què Galeno va escriure sobre això. “Galeno va escriure sobre la higiene reconeixent que la salut és una situació de perfecte equilibri i parlava de la importància de l’aliment, de la beguda, de l’aire, de l’entorn, del massatge, de les cavalcades, de la gimnàstica, del control del son i la vigília i de les activitats sexuals. La higiene de Galeno, descrita en sis volums, va ser el llibre d’un home altament refinat que la va resumir i sistematitzar”, va assenyalar el conferenciant.
Per a Calvo, però, l’Edat Mitjana va suposar la ruptura d’una llarga història relacionada amb la higiene en diverses civilitzacions, ja que molts eclesiàstics la van considerar un pecat per la nuesa del cos. “Durant l’edat mitjana la neteja va atreure l’atenció d’escriptors, metges i gent de l’Església. En efecte, si els banys afavorien la higiene corporal, així com la prevenció i el tractament de diverses malalties, també es relacionava amb la prostitució, la violència i els excessos. Els eclesiàstics van ser enemics incansables d’aquesta pràctica, que només recomanaven als malalts. Els metges, per part seva, prescrivien el bany per mantenir la salut i erradicar la malaltia”, va prosseguir.
Sobre les mesures de sanejament, l’acadèmic va ressenyar els sistemes de clavegueram de l’Antiga Roma, una vegada més caiguts en l’oblit durant segles. No va ser fins al segle XV quan John Harrington va passar a la història per inventar el vàter, si bé el seu ús no va ser comú fins a ja entrat el segle XX. Va ser llavors quan la higiene de les mans també va cobrar una rellevància especial que va aconseguir millorar enormement la salut pública, especialment en hospitals.
Com a dada anecdòtica, Calvo va culminar la seva intervenció explicant el gran avenç que ha tingut aquest pràctic i avui imprescindible element a llars i espais públics que és el vàter, esbossant les característiques de molts dels vàters intel·ligents, així com les anècdotes i problemes que han patit alguns dels usuaris.
