La RAED celebra una jornada pionera sobre la vulnerabilitat de les persones grans a Espanya
La Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i el Servei Especialitzat d’Atenció a les Persones del Consell Comarcal del Baix Llobregat van celebrar el passat 12 de desembre al Reial Cercle Artístic de Barcelona la jornada “Els riscos d’envellir aquí i ara. Un diàleg crític sobre els maltractaments a la gent gran”, en la qual es va abordar un tema tan desconegut com estès: el maltractament a la gent gran. A la sessió van participar José Ramón Calvo, acadèmic de número i president de l’Institut de Cooperació Internacional de la RAED; Eva Maria Martínez Morales, presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat; Josep Moya, psiquiatra i psicogeriatra del Servei Especialitzat d’Atenció a les Persones i col·laborador del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya; Ester Fornells, coordinadora del Servei Especialitzat d’Atenció a les Persones i del Servei Especialitzat d’Atenció a la Infància i Adolescència del Baix Llobregat; Maria Rosa Ros, fiscal delegada de l’Especialitat Civil i de protecció jurídica de les Persones amb Discapacitat per a la Comunitat Autònoma de Canàries; Mònica Racó, psicòloga forense de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Las Palmas de Gran Canària; Manuel Murillo, director de comunicació de la Reial Acadèmia Europea de Doctors; Almudena Castro-Girona, notària i directora de la Fundació Aequitas; Xavier Altarriba, doctor en Neurociències i Sociologia, i Antón Costas, catedràtic d’Economia i president de la Fundació Cercle d’Economia.
La jornada va servir per presentar el treball pioner del Servei Especialitzat d’Atenció a les Persones, l’únic servei dedicat d’aquestes característiques que existeix a Espanya, i els informes elaborats per aquest servei des de la seva implantació, que assenyalen com les dones són les que més pateixen el maltractament a les persones grans, superant el nombre de casos als homes en cadascuna de les franges d’edat estudiades: 29,49% enfront del 15,38% entre 65 i 84 anys; 19,23% enfront del 7,69% al tram de més de 85 anys i 16,67% i 11,54% fins als 64 (28,21%). Durant el 2019 aquest servei ha comptabilitzat 77 casos de persones grans i persones en situació de vulnerabilitat amb patiment emocional que han patit diversos tipus de maltractament: psicològics (29,87%), físics (22,08%), negligències en l’atenció (el 33,77%), maltractament econòmic (23,38%), abandonament (1,3%), abús sexual (1,3%) i altres (28,57%).
Josep Moya, va alertar que “la població envelleix i tenim una de les esperances de vida més elevades del planeta, la qual cosa implica que les conseqüències de la longevitat faran que el sistema sanitari haurà d’atendre més casos de problemes de mobilitat, d’ictus, de Parkinson, d’Alzheimer… de malalties derivades del propi envelliment natural de les persones. Tot això s’està convertint avui dia en un problema per a l’atenció sanitària, inclosa la pública, que està orientada a l’eterna joventut, el que es tradueix en moltes ocasions en un maltractament als pacients grans que acudeixen, per exemple, als hospitals públics”.
Fornells, per la seva banda, va assenyalar com l’Administració “té una mirada allunyada de la realitat, té poca sensibilitat i s’ha preocupat poc sobre el tracte que determinades organitzacions han donat a la gent gran i que en moltes ocasions han acabat en abús i en un maltractament econòmic, negligència o, fins i tot, maltractament físic o psíquic cap a la nostra gent gran. Moltes d’aquestes persones viuen soles, en residències o en situacions complexes que les fan fràgils i vulnerables. Cal una major sensibilització i fer un treball en la societat en general i en les famílies, ja que la línia entre el maltractament i el no bon tracte és molt fina. D’aquí la importància de prevenir aquestes situacions mitjançant serveis com ara el Servei Especialitzat d’Atenció a les Persones”.
Calvo va incidir en el nou i greu problema del maltractament a la gent gran. “Cal advertir que no es tracta tant d’un fenomen nou sinó de la sortida de la seva invisibilitat. En efecte, cada vegada més emergeixen a la superfície casos de maltractaments a persones longeves o ancianes i això esdevé en un ampli ventall de modalitats, des de la negligència i l’abandonament a la violència física o l’espoli econòmic”, va assenyalar. Sobre aquest assumpte, Fornells va afegir que “l’habitatge i els diners que les persones tenen dipositat als bancs són els dos assumptes al voltant dels que gira el maltractament econòmic. Fer signar a la gent gran que tenen minvades les seves facultats mentals poders notarials per vendre l’habitatge o sol·licitar crèdits amb l’aval d’aquests i els habitatges que acaben embargats són casos que ens trobem sovint”. En el maltractament econòmic estan involucrats principalment els fills, tot i que també s’han trobat casos de cuidadors que han aconseguit poders notarials que perjudiquen el patrimoni de l’ancià. Precisament, com més ingressos té el maltractat, més ho pateix.
Per a Josep Moya, aquesta nova jornada “ha de servir per posar a l’agenda pública la situació de vulnerabilitat que pateixen les persones grans i que encara no estan prou reconegudes, sent un greu problema social, econòmic, jurídic i sanitari que anirà a més si no es posen solucions pel propi envelliment de la nostra societat”.
