Mariàngela Vilallonga, catedràtica emèrita de Filologia Clàssica de la Universitat de Girona, presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va protagonitzar el passat 11 de gener la sèrie d’entrevistes que l’associació Amics del Liceu fa amb els seus socis més notables a mitjançant el seu canal de YouTube. Va intervenir com a entrevistador el vicepresident de l’entitat, Marc Balcells.
L’acadèmica va explicar que la seva afició per l’òpera se la va transmetre el seu pare, assidu del Liceu a la seva època d’estudiant a Barcelona i declarat wagnerià, tot i que ella es declara una apassionada de “Tosca”, la primera òpera de què va gaudir en viu, en el seu cas al Metropolitan de Nova York. “Hi ha molta gent a qui l’òpera italiana no el motiva, en particular si ve de tradició wagneriana, però per mi aquesta és la meva òpera. També “Turandot”. M’agrada Giacomo Puccini“, explica.
De la seva època com a consellera de Cultura i, per tant, vicepresidenta del Patronat del Liceu, recorda que va suposar una de les seves millors experiències en el càrrec, malgrat que hagués d’exercir-lo durant els pitjors mesos de la pandèmia. “Va ser dur, perquè si la cultura ja és precària en aquells moments ho era encara més. Vam haver de fer una tasca social. Jo em passava 12 hores a l’ordinador. La cultura depèn del públic i en aquell moment no podíem portar el públic a les sales”, assenyala.
Vilallonga estableix a l’entrevista nombrosos paral·lelismes entre les obres de l’Antiguitat Clàssica i les grans obres operístiques, introduint també referents de la literatura renaixentista, moderna i contemporània. Així mateix, recorda com la poesia grega i llatina no establia cap distinció entre poesia i música, ja que qualsevol composició estava escrita per ésser cantada, no llegida. Pel que fa en l’actualitat, incideix en la necessitat potenciar l’òpera catalana.
Després de la seva etapa com a consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre el març del 2019 i el setembre del 2020, un càrrec pel qual va renunciar a la vicepresidència de l’Institut d’Estudis Catalans, Mariàngela Vilallonga va reprendre la seva activitat docent fins a la seva jubilació el curs passat. Des del maig és, a més, presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana. El 2016 va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi, la màxima distinció que atorga la Generalitat, per les investigacions en literatura humanística llatina de la Corona d’Aragó. Recentment, va ser nomenada consellera del grup editorial Grup62.