Dr. Joaquín Callabed
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i acadèmic numerari i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), reflexiona sobre el llegat que algunes de les principals figures de la medicina han deixat per a la història, així com la tradició humanista que han forjat, als articles “Revolución médica y farmacéutica de Paracelso”, “Con menos necesidades se es más libre y feliz”, “El legado del ‘médico de reyes y papas'”, “Luis Mercado, figura médica del Siglo de Oro” i “Andrés Laguna, el médico de ricos y pobres”, publicats al llarg dels últims mesos a la secció “Lectores expertos” de l’edició digital del diari “La Vanguardia“, de la comunitat del qual de lectors forma part activa.
A “Revolución médica y farmacéutica de Paracelso”, l’acadèmic presenta la figura del que és considerat el principal autor de la revolució medicofarmacèutica del Renaixement davant el pensament establert del segle XVI. “Va ser un partidari absolut dels medicaments químics, que fins aleshores gairebé no s’havien fet servir. Va practicar una medicina integral, en la qual no admetia la separació entre metge, cirurgià i farmacèutic, exigint en conseqüència, a qui es dediqués a això, un coneixement personal absolut de tot el necessari per curar la malaltia, i va acceptar, com a principal arma per lluitar contra la malaltia, el medicament, que el metge havia de saber buscar, preparar i utilitzar. Va ser abans que res un terapeuta, que va dedicar a l’estudi del medicament les seves millors obres”, explica.
D’altra banda, a “Con menos necesidades se es más libre y feliz”, Callabed apunta els ensenyaments d’Antístenes d’Atenes, considerat el fundador de l’escola cínica grega. “Tot el que el savi fa, diu Antístenes, es regeix per la virtut, i el plaer no només no és necessari, sinó clarament perjudicial. Es diu que mantenia que el dolor i fins i tot la mala reputació eren benediccions, i que va dir: ‘M’estimo més embogir a portar una vida regalada’. Així i tot, lloa els plaers que sorgeixen ‘del magatzem de la meva ànima’ o del ‘tracte amb un amic sàviament escollit'”, assenyala.
El president del Club de Pediatria social se centra en la figura d’Arnau de Vilanova, metge, teòleg i ambaixador espanyol de grans figures de la monarquia i del clergat de l’Edat Mitjana, a “El legado del ‘médico de reyes y papas'”. “Arnau de Vilanova va tenir una activa intervenció en la vida política del seu temps, gairebé sempre moguda pels seus ideals religiosos i basada en el seu prestigi professional: en l’amistat de Jaume II, en la tolerància de Bonifaci VIII o en la benevolència de Climent V subjeu la gratitud del pacient eficaçment tractat, encara que es vegi també fomentada per la lleialtat del súbdit i la fidelitat del cristià”, explica.
A “Luis Mercado, figura médica del Siglo de Oro“, Callabed s’atura en la vida i l’obra d’aquest escriptor, clínic i higienista que va publicar nombrosos llibres sobre la medicina de l’època del Renaixement i és considerat la figura que va sistematitzar el coneixement mèdic d’aquell moment. “Gran clínic, va ser autor de la primera descripció de l’angina diftèrica sufocant, va ser un dels primers a escriure sobre el tifus i va ser pioner d’especialitats com la ginecologia, l’obstetrícia i la genètica. L’obra de Mercado va ser, sens dubte, la més influent sistematització del saber mèdic realitzada a Europa des dels suposats escolàstics contrareformistes”, considera.
Finalment, a “Andrés Laguna, el médico de ricos y pobres”, l’expert es focalitza en la figura del reconegut metge humanista, anatòmic, farmacòleg, botànic, filòsof, poliglot, viatger, poeta i polític que va ser metge personal de Carles I. “Andrés Laguna va ser un dels grans personatges de la seva època, representant del període en què la ciència espanyola ha tingut una repercussió més gran. Va exercir un paper fonamental en el context europeu del segle XVI. Va ser fill de Diego Fernández Laguna, un metge judeoconvers, i de Catalina Velázquez. Va estudiar dos anys d’Arts a Salamanca i es va traslladar el 1530 a París, on es va graduar en Arts i va estudiar Medicina. Es va formar també en llengües clàssiques amb hel·lenistes i llatinistes de prestigi per poder llegir en llengua original a Dioscòrides“, explica.
