Dr. Joaquín Callabed
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda la vida, l’obra i l’abast d’algunes de les principals figures del pensament del Renaixement als articles “La revolución científica de Copérnico”, “La huella humanista de Erasmo de Róterdam”, “‘El Manifiesto del Renacimiento’ de Mirandola” i “Ficino, el creador de la Academia de Florencia“, publicats entre els passats 12 i 16 febrer a la secció “Lectores expertos” de l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors del qual forma part activa.
A “La revolución científica de Copérnico”, Callabed reprèn la figura d’aquest conegut astrònom, matemàtic, metge, erudit clàssic, traductor, diplomàtic i economista, especialment conegut perquè va formular la Teoria Heliocèntrica del Sistema Solar. “La principal obra de Copèrnic, ‘De Revolutionibus Orbium Coelestium’, publicada el mateix any de la seva mort, va tenir una reacció moderada i no va suposar un tomb revolucionari de la visió del món a l’univers, com se sol afirmar. Tot i així, el treball de l’astrònom va conduir a poc a poc a altres investigacions de científics i matemàtics posteriors que van acabar demostrant el sistema heliocèntric de Copèrnic amb una Terra que girava. Al llarg dels segles següents, grans pensadors com Galileu Galilei (1564-1642) i Isaac Newton (1642-1727) contribuirien a augmentar els coneixements sobre el moviment i les propietats dels planetes, la lluna i els estels”, explica l’expert.
Nicolaus Copernicus
Per la seva banda, a “La huella humanista de Erasmo de Róterdam”, l’acadèmic traça la trajectòria i repercussió de l’autor de ‘L’elogi de la bogeria’, una obra de to burlesc que suposa una gran sàtira dels costums de l’època. “Pretenia crear una filosofia cristiana des de la raó, que abastava una ètica, una lògica, una metafísica, alhora que proposava una profunda reforma del clergat i una renovació de l’Església sobre la base de la pràctica de les virtuts humanes, bevent de les fonts originals com la Paraula de Déu i els Pares de l’Església. Erasme preparava amb les seves idees la reforma protestant. Però no estava d’acord amb Martí Luter. No es va adherir a la reforma protestant i la va combatre amb la seva ‘Diatriba sobre el lliure albir’“, assenyala.
“El Manifesto del Renacimiento de Mirandola” és una reflexió sobre l’obra dl humanista, filòsof i teòleg ha passat a la història pel seu ‘Discurs sobre la dignitat de l’home’. “Pico della Mirandola va intentar unificar les tradicions culturals supervivents a la seva època. Va considerar el cristianisme com el punt de confluència de totes les tradicions filosòfiques anteriors. És famós el seu ‘Discurs sobre la dignitat de l’home’, que ha estat anomenat el ‘Manifiest del Renaixement’. Va ser perseguit per heretge. El Papa les va vincular amb la màgia cabalística i va prohibir seguir endavant amb el debat. Jutjat i condemnat per heretgia, Pico va ser excomunicat pel que va fugir a França, on va ser detingut i conduït a la presó de Vincennes”, introdueix l’expert.
Finalment, a “Ficino, el creador de la Academia de Florencia”, el president del Club de Pediatria Social presenta el que es considera com el filòsof florentí més important i gran impulsor d’estudis humanistes i difusor de Plató. “Marsilio Ficino va ser el creador de l’Acadèmia de Florència el 1462. Cosme de Mèdici va ser el mecenes que li va donar una casa a Caveggi, a prop de Florència, i va posar nombrosos manuscrits grecs a la seva disposició. Està considerat el creador del neoplatonisme. A l’Acadèmia se celebraven recitals, declamacions, lectures privades de Plató i conferències públiques sobre Plató i el neoplatònic Plotí, pronunciades en una església propera o auditori adjacent. Rebien visites i mantenien contactes amb membres estrangers”, conclou.
