Rosalía Arteaga, expresidenta i exministra d’Educació d’Equador, presidenta de la Fundació per al Desenvolupament d’Amèrica Llatina, reconeguda activista per l’educació i la infància i acadèmica d’honor i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED ), va presidir el passat 34 d’agost el lliurament dels premis del Concurs d’Excel·lència Educativa de la Fundació, que van fer 15 anys. La cerimònia es va celebrar al Malecón 2000, al costat del Palau de Cristall, de la ciutat equatoriana de Guayaquil, on es van donar a conèixer els finalistes i guanyadors del certamen educatiu. En aquesta edició van participar 95 projectes nacionals i 33 iberoamericans, de diferents categories. La guanyadora de l’edició nacional va ser la professora Alexandra Angulo Ferrín amb el projecte “Voces que dejan huellas”, aplicat a l’Escola d’Educació Bàsica Fiscomisional Cristo Rey, a la província Esmeraldas, fa quatre anys, amb més de 150 beneficiaris.

“L’objectiu del projecte va ser augmentar el procés lectoescriptor, la imaginació i la creativitat a través de la producció de contes. Els nens de tercer any d’educació bàsica van escriure les seves pròpies històries, van dissenyar les portades i es va incorporar a cada conte realitat augmentada. Em sento feliç de donar una notícia positiva a la meva província d’Esmeraldas, i com a docent vull motivar a aconseguir les metes que es tracen”, va esmentar la guanyadora. Angulo va rebre 10.000 dòlars donats la Universitat Internacional de La Rioja, un viatge organitzat per l’Organització d’Estats Iberoamericans, una beca lliurada per la Xarxa Equatoriana de Pedagogia per a un doctorat en Ciències de l’Educació, una impressora per al seu establiment educatiu donada per Equacopia i dues quotes per a educació contínua a la Universitat Nacional d’Educació.

A l’edició iberoamericana el guanyador va ser l’argentí Julio Manuel Pereyra, amb el seu projecte “Escuelita Ambulante Caminos de Tiza: didáctica artesanal no excluyente”, aplicat a la província de Misiones. El mestre va rebre 5.000 dòlars lliurats per Unicef i Diners i una beca de doctorat lliurada per la Xarxa Equatoriana de Pedagogia a Ciències de l’Educació. “Fa una dècada vaig crear un sistema que és l’escola dels nens. Camino de Tiza és una proposta d’educació itinerant que ha beneficiat 1.734 nens amb discapacitat i sense”, va explicar el docent.

Rosalía Arteaga

La gala va reconèixer amb el Premi Nous Trajectòria de Vida personatges que han aportat a l’educació, la cultura i la societat com Alfonso Espinosa de los Monteros, periodista de llarga trajectòria i credibilitat en la comunicació; Graciela Mayorga, mestra i gestora cultural guaiaquilenya; Montse Bonilla, promotora de l’educació integral i empresària espanyola; Marcelino Muñoz, empresari mexicà i impulsor de capacitacions a docents, i Armando Prida, president de la Fundació Educació per l’Experiència. Al discurs de benvinguda, Rosalía Arteaga va assenyalar que els mestres han de ser un fil conductor per preservar la democràcia. “En aquesta cerimònia joiosa vull fer una reflexió que col·loca juntes la democràcia i l’educació i posa als mestres la tasca de ser transmissors del valor de l’honestedat i la lluita contra la corrupció”, ha assenyalat.

Durant més de dues dècades, Arteaga ha liderat transformacions en el camp de l’educació i la cultura a l’Equador. A més de ser ministra d’Educació, s’ha destacat pel seu lideratge en temes educatius des de la societat civil, el compromís amb la democràcia, la sostenibilitat ambiental i la capacitat per identificar problemes i dissenyar iniciatives innovadores, per generar un impacte social que l’actual model d’ensenyament en línia potenciat per la pandèmia ara afavoreix. L’acadèmica ha reforçat la imatge de lideratge que ja tenia a Amèrica Llatina després de la seva candidatura a la Secretaria General Iberoamericana, organització creada l’any 2003 que agrupa els 22 països que conformen la comunitat iberoamericana, i la Secretaria General de l’Organització de les Nacions Unides a proposta de l’organització juvenil Forward. Una candidatura popular que l’ONU no va arribar a formalitzar malgrat que preveu aquest tipus d’iniciatives als seus reglaments, però que va permetre a l’acadèmica d’honor reivindicar el paper de la societat civil i més en particular de la joventut iberoamericana.