Dr. Francisco López Muñoz
Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ciència i Doctorat de la Universitat Camilo José Cela, membre fundador del Comitè d’Observació de l’Observatori de Drets Humans d’Espanya, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc, membre de l’Acadèmia de les Ciències i les Arts Militars i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), explica el marc regulador de l’eutanàsia i el suïcidi assistit a Espanya a l’article “¿Cómo aborda la legislación española la eutanasia y la cooperación al suicidio?”, que es va publicar al portal especialitzat The Conversation el 21 de febrer passat. López Muñoz signa aquest article juntament amb Antonio Nicolás Marchal, professor de Dret Penal de la Universitat CEU San Pablo.
Els dos experts parteixen del recent cas de l’exprimer ministre holandès Dries van Agt i la seva dona, Eugenie Krekelberg, tots dos de 93 anys i amb un estat de salut molt deteriorat, que ha fet que l’eutanàsia torni a ocupar les primeres pàgines dels diaris europeus malgrat que aquesta pràctica i el suïcidi assistit, sota sis supòsits concrets, són legals als Països Baixos des de fa 22 anys. “Des del de 24 de març del 2021, després d’aprovar-se la llei orgànica 3/2021 de Regulació de l’Eutanàsia, aquesta pràctica també és legal a Espanya, sota una sèrie de procediments i garanties que s’han d’observar”, assenyalen.
López Muñoz i Nicolás Marchal expliquen que els sol·licitants han de tenir una malaltia greu i incurable, patir constants i insuportables dolors físics o psíquics i seguir un procés deliberatiu amb dos períodes de reflexió i una segona opinió mèdica. A més, la llei distingeix entre eutanàsia i cooperació al suïcidi i castiga l’ajuda activa al suïcidi amb penes de presó. Tot i la controvèrsia, l’eutanàsia és un dret reconegut a Espanya, amb centenars de sol·licituds presentades des que la llei va entrar en vigor, principalment per persones amb malalties greus neurològiques o oncològiques. Aquest debat sobre la fi de la vida no és nou, però continua generant discussions sobre l’ètica i la moralitat en la presa de decisions mèdiques.
“El debat ètic i moral al voltant de l’eutanàsia no para de girar. La llei denomina l’eutanàsia en el seu articulat com a ‘prestació d’ajuda per morir’, terminologia que en certa manera persegueix certa exculpació per al professional sanitari que la porta a cap, en un intent de construir un relat que carregui el pes de la decisió, i per tant la responsabilitat, en el mateix sol·licitant. Els partidaris de l’eutanàsia sostenen que la mort digna, a banda d’erigir-se en un dret de llibertat a la pròpia vida com a transsumpte d’una vida digna, forma part del dret de l’home a dirigir la seva vida per complet, també pel que fa a la mort, per als contraris a aquesta pràctica no es tractaria d’una prestació més, ja que al marge de quedar fora del jurament hipocràtic a què es deuen tots els metges, suposaria una renúncia a aquest deure de procurar salvar la vida del pacient a tot tràngol, obrint-se un parèntesi delicat en la seva praxi mèdica”, conclouen.
