Joaquim Gironella, reconegut uròleg, codirector mèdic del centre Laser Medical Rent i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va participar els passats 3 i 4 d’octubre a Bucarest a la vintena edició del Seminari Internacional “Penser l’Europe, Penser le Monde”, organitzat per la Fundació Nacional per a les Ciències i les Arts de l’Acadèmia Romanesa, en representació de la RAED. Aquesta edició va incidir en el futur de la Unió Europea i va portar per títol “Jusqu’òu l’Unió Européenne peut-elle s’allargar sans perdre són identité et donc son unité?”. Gironella va presentar la ponència “El calidoscopi europeu”, en què va abordar aquesta identitat pluricultural i pluriidentitària de la Unió Europea.
Per a l’acadèmic, si dibuixem un mapa d’Europa amb diferents colors per identificar no els estats, sinó les regions històriques que reclamen o esgrimeixen diferents elements identitaris queda en evidència la gran quantitat de potencials microestats que podrien fàcilment manifestar una unitat històrica, jurídica i lingüística que justificarien per a alguns uns pretesos límits físics amb els veïns. “La realitat del mapa d’Europa vist d’aquesta manera és una juxtaposició d’escenes calidoscòpiques, una autèntica paleta d’identitats, una metàfora de varietats diferents que conviuen en un marc geogràfic canviant. Conceptualment no hi ha una sola identitat, perquè no hi ha cap punt de vista d’aquesta qualitat del que és idèntic o similar. És més, semànticament es considera alhora un concepte necessari però impossible de definir en tots els àmbits”, va considerar.
A partir d’aquí, Gironella va analitzar el concepte d’identitat des de les diferents dimensions per abordar una divisió en funció del seu model sanitari i assistencial, que va dividir en dos grans blocs. El primer, d’origen anglès, on l’Estat agrupa i ofereix tots els serveis, i el segon, d’origen alemany, on l’administració és un mer gestor. “La salut no és encara una empresa sostinguda cooperativament pels europeus. La figura jurídica d’estat nació és encara el pilar de l’abstracció de la UE, on els governs de cada país exerceix el seu poder en determinades àrees i la noció de poble no és l’equivalent de regió, cosa que genera anticossos a una identitat global Europa. L’experiència geogràfica europea és essencialment subjectiva mentre no tinguem al nostre cervell els límits clars entre molts altres ingredients, que defineixen els territoris. La dimensió cognitiva és més geopolítica que purament geogràfica, i fins i tot cultural”, va afegir.
“És imprescindible tenir una perspectiva de present i futur d’Europa per enllaçar amb la reconciliació objectiva de la dinàmica política. Sense aquesta condició prèvia no serà possible superar les debilitats que tots els estats membres comparteixen i així poder consolidar una entitat supranacional que agrupi psicològicament tots els individus”, va concloure l’expert.
“Penser l’Europe” és un espai de debat científic acadèmic multidisciplinari que demostra des de la seva primera edició, l’any 2002, que es pot aconseguir un diàleg multicultural exitós. Els impulsors de la cita consideren que, en recuperar Europa un lloc de rellevància a la taula de les potències globals, la cultura juga un paper important. Per tant, fins que no cristal·litzi una veritable cultura europea, les cultures nacionals són les úniques que realment tenen la possibilitat de donar al continent identitat i rellevància al món.