Dra. Teresa Freixes
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de Citizens Pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar el passat 20 de juny a la sessió conjunta de la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes d’Interior i de la Comissió d’Afers Constitucionals del Parlament Europeu que va portar per títol “Normes i mecanismes legals a la Unió Europea”. Freixes va intervenir amb la presentació “Instruments de protecció de l’estat de dret a la Unió Europea”. L’acte va estar liderat pels presidents de les dues comissions, Maite Pagazaurtundúa i Antonio Tajani, respectivament, i també va comptar amb la participació de Simona Granata-Menghini, secretària per a la Democràcia per al Dret de la Comissió Europea, entre altres experts.
La vicepresidenta de la RAED va advocar en la seva intervenció per les garanties de l’estat de dret que han d’oferir les institucions europees als seus ciutadans en allò que es podrien anomenar les “vulneracions ordinàries”, aquelles que, sense tenir rellevància política i mediàtica, afecten de manera més directa a la democràcia i, sobretot, als drets fonamentals dels ciutadans. Per això l’acadèmica insta a millorar els actuals instruments de protecció. És el cas, per exemple, de les ordres de protecció, emeses per una autoritat judicial d’un estat membre i que, quan la persona per a qui han estat emeses es desplaça a un altre estat membre, han de gaudir d’una protecció equivalent. “No és acceptable que l’exercici d’un dret, el de lliure circulació, origini restriccions a l’exercici d’un altre dret: la tutela judicial efectiva”, va assenyalar.
D’altra banda, Freixes es va referir a les euroordres, que segons el seu criteri necessiten una millora pel que fa als instruments jurídics que la regulen. “Tots tenim al cap casos que han fet córrer rius de tinta i ocupat importants espais mediàtics, per afectar no ciutadans corrents sinó personatges polítics. Seria desitjable que, així que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea donés resposta a la qüestió prejudicial interpretativa presentada per Espanya, s’abordés la reforma de l’instrument jurídic regulador tenint en compte l’opinió de l’esmentat tribunal, donant així seguretat jurídica a l’aplicació d’aquest important instrument de cooperació judicial”, va assenyalar.
L’acadèmica també va incidir en la defensa de l’estat de dret del qual ha de ser garant la Unió en casos com el del procés independentista a Catalunya. “Diversos dels Estats membre de la Unió Europea tenen una estructura complexa, són federals o regionals amb forta descentralització, comprenent també l’anomenat Estat autonòmic espanyol. Doncs bé, no està prou articulada aquesta protecció de l’Estat de Dret que, en haver de ser aplicada en sistemes amb multinivell jurídic i institucional, presenta buits o disfuncions que cal millorar”, va argumentar.
