August Corominas
Professor de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), presenta el treball “Estudio fisiopatológico de la muerte de Cristo”, on a la llum de l’estudi de la mort i els seus mecanismes bioquímics i biofísics se centra en una de les morts violentes més famoses de la història universal, la mort per crucifixió de Crist. Un tipus d’execució dirigida a esclaus en temps greco-romans i que actualment encara s’aplica a alguns països musulmans. “La crucifixió és un càstig brutal, cruel, sàdic, indignant que només pensar-hi produeix calfreds, malestar i indignació. Crec que la humanitat no mereix la mort per càstig i menys la mort per crucifixió”, assenyala l’acadèmic.
Basant-se en l’extensa bibliografia històrica al respecte, especialment en la Bíblia (Isaïes 53,5), Corominas destaca en primer lloc el dolor i el sofriment segons l’escala EVA que es fa servir en les clíniques de dolor (aquesta escala és de 0 a 10 , amb el valor màxim com dolor irresistible i intensíssim), per concloure que no es pot comparar un mal clínic de qualsevol tipus de malaltia amb el dolor de la tortura de la crucifixió.
Analitzant el cas de forma cronològica, l’acadèmic assenyala com a l’episodi de la detenció a l’Hort de les Oliveres, Jesús, un home jove de 33 anys, atlètic, pateix tensió psicosomàtica, tensió emocional, impacte per la traïció de Judes, angoixa intensa, sofriment moral i hematidrosis o suor de sang pel maltractament de la soldadesca. Després de la seva sentència popular del poble jueu amb cridòria i escarni és condemnat a la flagel·lació i a la crucifixió.
“En el primer cas, lligat a una columna de pedra, amb l’esquena nua, és assotat amb un fuet amb puntes de ferro punyents que arrenquen epidermis, dermis i teixit muscular. Hemorràgia abundant (EVA 10), sofriment intensíssim, col·locació de la corona d’espines (EVA 8). Es condemna al reu a crucifixió, que era un suplici infame reservat a esclaus o assassins i lladres. Patiment emocional per la presència de mare, amics, seguidors i deixebles”, detalla.
Amb una hemorràgia a l’esquena per la infame flagel·lació és obligat a carregar amb una creu insubmisa de gran pes. “Un home ferit i sagnant no pot pujar un pes d’aquest calibre -prossegueix l’acadèmic-. Pateix diverses caigudes que són contusions i ferides. Però la part de major patiment és la crucifixió. És una autèntica i dramàtica destrucció d’un cos. Els claus empleats sobre metatars i metacarp de 18 centímetres martellejant i fracturant destrueixen completament les mans i peus deixant úlceres post-traumàtiques. A més de l’estructura òssia es lesionaven paquets vasculonerviosos amb polineuritis dolorosíssima (EVA 10). La posició en la creu era antianatòmica i per això la respiració era bradipnea amb verbalització entretallada (les set paraules), amb asfíxia pulmonar. L’agonia va durar set hores, amb burles per part dels soldats, sofriment psicològic per la seva mare i apòstols. Els dolors esgarrifosos. Gran sequedat bucal. Negació d’aigua, en el seu lloc bilis. Nuesa vergonyant”.
“La mort després de l’agonia es produeix per xoc hipovolèmic, hemorràgic, anòxia cerebral, ferida pleural, embòlia pulmonar, deteriorament dels músculs paravertebrals, dorsals, trapezi, fractures múltiples en extremitats, contractures tetàniques, hematomes múltiples per caigudes, polineuritis en extremitats , taquicàrdies, augment adrenalina per estrès traumàtic (EVA 10), maltractaments i burles dels soldats. Hemopericasditis. Possible perforació de ventricle dret, dolor físic intensíssim, i mort després de set hores de patiment. A Crist li van destruir cap, extremitats, tòrax, abdomen. Els dolors pel patiment físic i psíquic són sumatoris. Una immerescuda execució convertida en espectacle d’un turment extremadament cruel”, conclou Corominas.