Francisco Javier Garrido, reconegut expert en gestió i estratègia empresarial i acadèmic corresponent per a Xile de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ha presentat el treball “Hacia el límite ético de la estrategia”, en què aborda l’obligat caràcter ètic que ha de tenir la gestió empresarial en tant que un dels principals motors de la societat actual. Per a l’acadèmic, aquesta consideració transcendeix l’època actual i fins i tot el pensament occidental per assentar-se sobre les bases ètiques de totes les civilitzacions humanes, que repassa de forma detallada al seu estudi.

“Si consideréssim la importància d’una sana ‘musculatura ètica’ a les organitzacions com a fonament per a un apropiat desenvolupament de solucions serioses i a l’altura que l’exercici de la vida humana i organitzacional (públic i privat) a tot el planeta, donaríem per benvingudes les paraules de Downs (1975), per a qui la integritat és un fenomen essencial de les bones relacions, atès que l’engany desfigura la coherència essencial entre les realitzacions i les declaracions. D’aquí que els nombrosos enganys i fraus locals d’impacte global a Amèrica i Europa als últims anys hagin dut a molts autors i pensadors a conceptuar a les companyies multinacionals com entitats ‘malaltes'”, raona Garrido.

A partir d’aquí, l’acadèmic es qüestiona com és possible que errors financers greus, la mal anomenada creativitat comptable, hagin perdurat durant anys en empreses tan grans i avalades per importants firmes d’auditoria comptable o com un sol broker origina unes pèrdues de 4.900 milions d’euros al banc francès Société Générale al gener de 2008. “De tot plegat es desprèn que els comportaments poc ètics es manifesten en els directius mitjançant les tiranies personals, la deshonesta relació amb els empleats, l’injust balanç entre les prioritats personals i les del bé comú”, es respon a si mateix.

Per acabar amb aquesta gestió falta d’ètica, Garrido es remet als programes de formació de les principals escoles de negocis del món que tenen en compte aquesta responsabilitat del gestor. “La complexitat de la combinació entre ètica i estratègia suposa una complexitat que no és tal, ja que descartada aquesta sola limitació per al disseny, formulació o exercici estratègic, tenim totes les altres possibilitats disponibles i a la mà el món de la creativitat i la innovació del segle XXI”, conclou.