Dr. Francisco González de Posada
Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid, president de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va pronunciar el passat 12 de novembre a la seu madrilenya de l’Institut de l’Enginyeria d’Espanya la conferència “Manifestación de la fe en el metro: su (supuesto) carácter natural y su (establecida) condición de única unidad fundamental de pesas y medidas” en una sessió organitzada pel Comitè de Metrologia d’aquest organisme i celebrada amb motiu del 172è. aniversari de la legislació de peses i mesures del sistema mètric decimal, aprovada el 19 de juliol del 1849.
L’acadèmic va iniciar la seva dissertació explicant el contingut del text legal que va acabar amb una infinitat de sistemes de mesura i pes. “En tots els dominis espanyols hi haurà un únic sistema de mitjana i pes”, assenyalava concretament l’enunciat legislatiu, que definia el metro i assenyalava com en sortirien la resta d’unitats de mesura. “El patró d’aquest metro, fet de platina, que es guarda al Conservatori d’Arts, i que va ser calculat pel senyor Gabriel Císcar, i construït i ajustat per ell mateix i el senyor Agustín Pedrayes, es declara patró prototip i legal, i segons ell s’ajustaran totes les mesures del Regne”, seguia el text. Una fita a què González de Posada va anteposar dos importants antecedents: les expedicions geodèsiques de l’Acadèmia de Ciències de França a l’Equador i a Lapònia, així com per al mesurament del gran arc de meridià entre Dunkerque i Barcelona.
El càlcul del metro com la deumilionèsima part d’un quadrant del meridià terrestre va ser, de fet, el resultat dels mesuraments duts a terme inicialment per aquests expedicionaris. L’acadèmic va incidir especialment en la figura de Císcar, autor de les obres “Memoria elemental sobre los nuevos pesos y medidas fundados en la naturaleza”, del 1800, i “Apuntes sobre medidas, pesos y monedas, que pueden considerarse como una segunda parte de la ‘Memoria Elemental'”, que van aparèixer dues dècades després i que s’han reeditat ara en una edició crítica elaborada pel mateix González de Posada. En un període de convulsió a Espanya entre la Guerra d’Independència i la tornada del rei Ferran VII al tron espanyol, Císcar va protagonitzar l’actualitat política com a regent i líder del liberalisme i el nacionalisme il·lustrat fins que es va haver d’exiliar Gibraltar i posar-se sota la protecció d’Arthur Wellesley, duc de Wellington, quan ja era un científic reconegut.
A la definició posterior del metro també van tenir un lloc destacat altres espanyols com Ibáñez de Ibero, com reflecteix l’obra “Resumen de los trabajos preparatorios de la comisión internacional para la realización de los prototipos internacionales y la creación de la Oficina Internacional de Pesas y Medidas (1871-1872)”, en edició del Centre Espanyol de Metrologia, l’Institut Geogràfic Nacional i l’Institut de l’Enginyeria d’Espanya.
González de Posada és enginyer i doctor de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Madrid, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontifícia de Salamanca i llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid. Posseïdor ja de nou doctorats, ha impulsat i dirigit nombrosos projectes i estudis de diverses branques del saber. Va ser reconegut amb la Medalla d’Honor al Foment de la Invenció.
És acadèmic de número de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina d’Espanya, de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i membre de l’Acadèmia Mundial d’Arts i Ciències, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Cadis, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i la Reial Acadèmia de Ciències, Belles Arts i Bones Lletres d’Ècija i acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Cantàbria, de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Cadis i de la Reial Acadèmia de Medicina de Canàries.
